malviatge

Som a Pacs del Penedès.És mitja tarda. Avui, 4 d'agost, és el darrer dia de festa major. Trobem els carrers engalanats de festa. Els inflables on, encara amb energia desmesurada, hi salta algun nen. Les finestres són obertes de bat a bat i mostren damuunt una taula el record d'un àpat familiar. L'espera dóna per poc perquè de seguida veiem aparèixer l'Ignasi Segui. Hem quedat amb ell perquè ens expliqui el seu jove projecte vitivinícola i la feina que fa per la recuperació d'espais històrics perduts.

façana de la casa de Cal Batlle

El "fill" de l'Ignasi, Vinyes Singulars, neix fa tot just un parell d'anys. Els vins 2013 seran la segona anyada que embotella. Al bell mig de la plaça major de Pacs del Penedès, s'aixeca Cal Batlle (S.XV), una de les cases més singulars i antigues del poble. Les terres que avui treballa l'Ignasi (unes 20 hectàrees) provenen, precisament, de l'herència de Cal Batlle que, amb el pas dels anys i moments difícils, ha anat perdent part de les seves propietats. Avui, la casa encara conserva algunes de les reminiscències d'aquell passat senyorial en la seva façana: el portal adovellat, les finestres emmarcades amb pedra amb uns guardapols motllurat. Records d'èpoques passades.

Camí cap a la vinya, l'Ignasi ens parla de les diferents ànimes del projecte Vinyes Singulars. La col.laboració amb el Ramon i el Toni del celler Mas Candí ha donat com a fruit a què avui puguem parlar d'aquest nou projecte vitivinícola. La il·lusió brilla als ulls de l'Ignasi quan parla de recuperar l'antic celler de Cal Batlle. Somia retornar l'activitat vitivinícola a la casa senyorial i així disposar del seu propi celler. Però temps al temps. Ara per ara el vi és qui ha de fer-se valer.

camí a les vinyes amb el Guiu a coll

Arribem a la vinya i l'Ignasi ens explica el treball que està duent a terme per recuperar-la. Ha estat durant anys una vinya sotmesa a una agricultura agressiva tant amb el cultiu com amb el seu entorn. És així com des de fa ja un parell d'anys, des de l'arribada de l'Ignasi, es destinen tots els esforços a recuperar la vida de tots i cadascun dels ceps de la propietat de Cal Batlle. És un període de canvi i això es nota. La terra té memòria i costa de recuperar-hi la vida després d'aquest període d'intensa utilització d'agroquímics. Però avui comprovem la sensibilitat i el treball de l'Ignasi són un molt bon punt de partida.

L'agricultura ecològica és el punt de partida de Vinyes Singulars. Les vinyes reben la mínima intervenció possible. Mostren unes abundants cobertures vegetals, per tal de recuperar la vida des del punt de vista microbiològic del sòl fins tota aquella biologia present el medi. Posen molta cura en totes les operacions que hi realitzen. L'Ignasi així ens ho manifesta. Els canvis són períodes delicats. Sotmesos a neguits i tensions. Però l'objectiu és el més lloable: tornar a la vida a les plantes.

L'Ignasi, mentre ens explica tots els treballs que realitza a la vinya

Els vins, que més endavant en parlarem, són una bona expressió de tot aquest esforç i avui ja expressen una part d'aquesta singularitat. A Vinyes Singulars existeix un propòsit de treballar vinya a vinya, per tal d'aconseguir que cadascuna d'elles parli d'una manera diferent. Que cada vi tingui una marcada personalitat. Que tots ells comparteixen un mateix esperit. Però amb actituds davant la vida diferents. Com en una família. Per tal d'arribar a aquesta màxima expressió, cada vi utilitza llevats propis (indígenes) de la vinya i fermenta en dipòsits entre els mateixos ceps que han donat el fruit.

És just enmig de les vinyes on descobrim un altre tresor que amaga Vinyes Singulars. No només ha "recuperat" una part de la finca de Cal Batllé, sinó que també ha treballat i ho segueix fent per mantenir viu patrimoni històric de la guerra civil al Penedès. Han netejat i recuperat dos antics refugis antiaeris que es trobaven dins seva propietat i formaven part del que es coneixia com "el Vesper de la Gloriosa", els camps d'aviació dels republicans des del que feien front a l'atac de les tropes feixistes italianes que donaven suport a les tropes franquistes. Podeu saber-ne més si llegiu el post (la memòria d'una guerra...) que vam publicar mesos enrere.

l'entrada d'un dels refugis recuperats per l'Ignasi

A l'interior del refugi on hi reposen les botelles de l'ancestral

Amb el tast del que autodenominen escumós ancestral, "el Vesper de la Gloriosa 2013", posem punt i final a la nostra visita a Vinyes Singulars. L'Ignasi ens explica les característiques d'aquest fantàstic producte, just davant del mateix refugi que reutilitza avui com a cava. És un escumós elaborat a partir de macabeu i xarel.lo, ambdós de vinya vella, d'uns 60 anys. Fermentats amb llevats indígenes i sense addicions de sulfurós al llarg del procés, el sucre residual prové únicament del mateix most de les parcel.les. En el tast és un escumós molt atractiu tant en boca com en nas. Hi trobem fruita amb sensacions de criança molt subtils, gens comparables a allò a què estem acostumats amb els caves tradicionals. La bombolla està molt ben integrada amb pas fresc i lleuger. Un escumós ideal per acompanyar-nos tant en una conversa a copes com en un àpat lleuger.

un plaer gaudir d'aquest escumós entre vinyes

No marxem sense algunes mostres del seus vins de xarel.lo i macabeu 2013. Vins que tasaterm a casa amb calma i de manera més relaxada. Tot just embotellats, els cal un temps de repòs. Que la ampolla els doni la serenor que mereixen.

La masia de Mas Vilella, propietat de la família Jané, ha estat el lloc escollit per la marca de vins Jané Ventura per celebrar el seu centenari. Una història que comença amb Josep Jané Giró treballant de "corredor" de vins a granel i on el seu fill, Albert Jané Jané, realitza la primera expansió i aprofita la proximitat amb el port de Sant Salvador (Vendrell) per traslladar els seus vins a altres països. No és fins l'arribada de Benjamí Jané Ventura, pare de l'actual responsable del celler (Gerard Jané), que es fa una aposta clara per l'elaboració de vins de qualitat (1984 primers vins embotellats de la marca). Avui, Gerard Jané, al capdavant del celler, segueix fidel als principis de la marca: vinculació al territori, preservació del paisatge i fomentar de les varietats tradicionals de la zona (el sumoll i la malvasia de Sitges).

100 anys no són pas poca cosa i bé mereixen reunir la família, els amics i professionals del sector per destapar els vins més singulars de la marca i les seves grans anyades. Agrair l'amabilitat d'en Gerard per invitar-nos (ahir a la tarda) i oferir-nos l'oportunitat de tastar algunes de les petites joies que es guarden a la cava de Jané Ventura.

moment en que Gerard Jané donava la benvinguda a tots els invitats

La carta de vins que es va presentar va ser d'allò més extensa (un total de 28!). Caldrien bastantes més línies per descriure totes les sensacions que ens van donar cadascun d'ells. Els vins amb el pas dels anys augmenten la seva complexitat, s'omplen de petits matissos i redescobreixes les varietats més conegudes de la teva zona. Perquè cada paisatge, cada anyada, cada mirada de l'enòleg/viticultor hi aporta quelcom d'especial.

La meravellosa trilogia de macabeus Finca els Camps (anyades 2011, 2001 i 1998) va ser quelcom molt especial. Finca els camps és un elaborat a partir de vinyes velles de macabeu de la Juncosa de Montmell (400m). L'anyada 2011és molt fresca. Aquell any es va caracteritzar per ser un any plujós i al mateix temps calorós, però amb un estiu marcadament fresc i plujós. El vi respira a herbes aromàtiques (un fons marcat de farigola). Pells de llimona. Fruites blanques fresques. Molt equilibrat i amb un pas en boca persistent. L'anyada 2001 espectacular! Conserva l'acidesa de les grans anyades. Recordem que va ser un any molt calorós i sec. A la vegada que, amb un contrast de temperatura nit/dia important. El juliol del 2001 va ser un mes molt plujós. Tot el contrari va passar el mes d'agost que es va convertir en un dels més secs. L'anyada 2001 ens arriba en el seu millor moment. Tonalitats que manifesten el pas dels anys i lleugera oxidació del vi. Son persistents les sensacions d'herbes aromàtiques. Certes sensacions de fruits confitats. Lleugers tocs de fruits secs. Cremositat i sedositat en boca. Contundència. Elegància. Algú després d'haver tastat aquest vi dubte del potencial d'una varietat com el macabeu? L'anyada 1998 (la que va ser la primera anyada d'aquest vi) mostra una lleuger pas enrere respecte el 2001 i mostra alguna feblesa. Climatològicament parlant aquell any va caracteritzar-se per ser un any marcadament calorós i amb una pluviometria mitjana. L'estiu va ser més plujós de lo normal. Finca dels Camps 1998 és un infusió de totes les notes que hem trobat en les dos vins anteriors. És un vi que ens cal calma pel seu tast. En tonalitats molt similar al 2001. Dolç, untuós, complexa i cremós en boca. Haver tastat aquestes tres grans anyades de Finca del Camps ha estat un exercici molt enriquidor per a nosaltres i de ben segur per a molts dels que vam compartir aquesta vetllada.

detall de les copes de Finca els Camps 2011 i 2001

Al llarg de la tarda, també, varem tenir l'oportunitat de tastar altres vins i caves de la marca Jané Ventura. Per damunt la resta, destacaríem el Sumoll 2012. Un vi marcadament floral i afruitat, molt equilibrat en el seu conjunt i una tanicitat molt agradable. Per a complexitat de la varietat encara fa que apreciem molt més aquest gran vi. I, també destacaríem, la malvasia de Sitges 2013 elaborada per aconseguir un vi dolç ("vi de palla" assecant els raïms). Un vi molt fi i extremadament delicat. La dolçor d'aquesta malvasia va ser el punt i final d'una magnífica vetllada entre grans vins i amics.

Tan sols ens queda desitjar el millor futur a la família Jané Ventura i felicitar-los a tots ells en aquest magnífic centenari. Per molts anys!

a les taules també s'hi oferien productes de l'associació Terra i Taula

Moltes persones del sector ja fa uns mesos vam quedar molt sorpresos del trencament familiar que va patir l'empresa Agustí Torelló Mata. Trencar, dividir, desunió,... són conceptes que en els darrers mesos els sentim una i altra vegada vulguem o no vulguem arrel del debat sobiranista i de la consulta pel dret a decidir. La vida són etapes que contínuament comencen i acaben. Algunes d'elles es marceixen i no arriben a bon port. I en d'altres n'obtenim fruits meravellosos. Però en una família on s'ha ensumat i begut tant vi i cava i ha rebut tants reconeixements de tot el sector vitivinícola i de la restauració, cap membre sortint pot deixar enrere un passat tant gloriós.

Agustí Torelló Roca a una vinya de Sant Sebastià dels Gorgs

Avui, doncs, parlem d'etapes que donen fruits meravellosos com AT Roca. Aquest és el nou projecte que neix en braços d'Agustí Torrelló Sibill i que acull els seus dos fills Agustí i Jordi Torelló Roca. AT Roca és present, (amb tota la prudència podem dir que) Agustí Torelló Sibill és el xef per excel.lència dels vins catalans. Enòleg, professor i comunicador i gran amic de les millors cuines de casa nostra. Però AT Roca també és futur, l'Agustí i en Jordi Torelló Roca s'han posat al capdavant del projecte des del minut 0. Formats i amb experiència acumulada d'haver participat de veremes en diferents regions vitivinícoles del món arriben a AT Roca per demostrar tot el talent de que disposen.

Només arribar a AT Roca ens rep l'Agustí (fill) serà amb ell amb qui compartirem tot el matí (després de que ens demani disculpes per no estar també present el seu pare en la visita. Però ja se sap que verema el temps apreta i, avui, encara ningú ha trobat el do de la duplicitat). Serà un matí ple d'amics. Avui compartim visita amb la Gemma i el Marcos (Gastronovi), la Núria (Prettywines), L'Anna i el Víctor (Territori Obert) i en Xavi (Diari d'un Sommelier). La visita comença en un antiga fàbrica tèxtil de Sant Sadurní d'Anoia. No fa gaire on encara hi reposaven les velles màquines tèxtils acumulant la pols d'un negoci fallit, avui hi reposen les botelles dels escumosos d'AT Roca. I, poc a poc, entre les seves parets un ja hi ensuma les humitats de la fusta, records de criança, tota l'il.lusió d'un nou projecte que comença.

imatge de l'antiga fàbrica tèxtil

la línia d'embotellat ocupa el lloc de les antigues màquines textils

Engeguem motors, i mai més ben dit, perquè per arribar a les vinyes cal fer ruta amb cotxe. Com ens explica l'Agustí, AT Roca no disposa de vinyes pròpies. La seva filosofia no passa per aquí, almenys de moment. AT Roca neix amb la voluntat de treballar colze a colze amb el viticultor per tal de crear sinergies entre ambdós i alhora conservar algunes de les vinyes velles singulars del Penedès. Els seus vins i escumosos s'abasteixen de vinyes que van des de la zona de l'Arboçar (dins el massís del Garraf) passant per la plana central penedesenca (com poden ser vinyes de la zona de Sant Sebastià dels Gorgs) fins a zones elevades del Penedès (Mediona). Com aquell gran cuiner que entra en un mercat per escollir quin ingredient necessita pels seus plats. La família Torelló Roca fa el mateix i aprofita al 100% les diferents zones de la DO Penedès per donar singularitat als seus productes.

a la vinya parlant de l'importància de la vinya vella per AT Roca

Precisament, l'Agustí ens acosta a vinyes de Sant Sebastià dels Gorgs i de Can Benet de la Prua per mostrar-nos exemples d'esforç de la viticultura penedesenca que sovint són amagats per les grans xifres de rendiments. Exemples de viticultura que cerquen el detall, el qual les fa singulars. Aquest tret és el que busca la família Torelló Roca i que els fa anar tan amunt i avall del Penedès. L'Agustí ens explica com no hi ha cap imposició per part d'AT Roca de com gestionar la vinya: "Ningú més a banda del mateix viticultor sap el que cal fer per treure el millor fruit de cadascuna de les vinyes". Tanta és la confiança del celler cap al seu proveïdor que ambdós signen un contracte que els lliga per deu anys.

Agustí explicant-nos les característiques del sòl de la vinya i la presència de còdols

Des de Can Benet enfilem camí a la bodega de Can Bonastre. Aquí AT Roca comparteix instal.lacions i l'Agustí amb els seus fills s'hi senten com a casa. A Can Bonastre preparen els seus vins i escumosos just abans de ser embotellats i començar la criança (a Sant Sadurní d'Anoia). L'Agustí ens explica com els recursos d'aquest nou projecte (AT Roca) no permetien la construcció d'un nou celler del no res. Cert és que a diferencia d'altres regions vitivinícoles a casa nostra hi ha pocs exemples de (varies) marques que comparteixin un mateix centre d'elaboració. Potser aquests exemples d'èxit (també el viver de celleristes) trenquin aquesta tendència i facin que els elaboradors comparteixin espais i instal.lacions que acostumen a utilitzar-se tan puntualment (com pot ser la verema).

Agustí parlant de les gerres en el seu procés de vinificació

Ens aprofitem que ens trobem en plena verema per tastar alguns dels mostos de macabeu que treballa el celler. En tastem varis que es troben en diferents fases de la fermentació (tan prefermentatius com postfermentatius). Un exercici que ens permet conèixer una mica més l'evolució i les característiques d'una varietat com la macabeu (àmpliament utilitzada en els productes d'AT Roca). La visita també permet fer un tast a un vi molt especial i que de ben segur ens donarà grans estones de felicitat i ajudarà a molta gent. Però encara queda temps de gestació i oportunitats tindrem de parlar-ne més endavant.

moment del tast de macabeus a les tines de fermentació

De nou a Sant Sadurní, dediquem els darrers moments de la visita per tastar tots els vins i escumosos d'AT Roca. Sobre una antiga i restaurada gran porta de la casa dels avis de l'Agustí encetem un tast magnífic. El seu vi Floral 2013és el que obre el tast. Un cupatge (macabeu, malvasia i muscat d'alexandria) que mostra frescor i acidesa i una punta de dolçor a través de fruites com l'albercoc. Un vi molt agradable que busca aquella felicitat a copes a migdia d'estiu. El Xarel.lo2013és un vi que busca la complexitat a través de l'assemblatge d'una mateixa varietat envellida en diferents materials (50% criat en fusta i l'altra 50% en gerres de fang). Notes de fruita blanca, marcada cremositat en boca, persistent i de pas llarg i on hi és molt present el treball amb les gerres.

moments distesos previs al tast

Els escumosos (amb DO Penedès) són el gran pilar d'AT Roca. Tastem el Brut AT Roca 2012 un cupatge de macabeu (varietat base 50%), xarel.lo i parellada. Amb una criança de 15 mesos és presenta extremadament fresc. Fet que mostra el delicat treball en que té cura AT Roca alhora d'escollir el moment de verema per conservar l'acidesa dels seus mostos. Molta sensació de fruita (poma). Molt allunyat de les notes de criança i excessiva presència dels licors d'expedició. Aquest brut busca mostrar la fruita que trobem a la vinya de manera delicada i fresca. Arriba en moment de tastar la nineta dels nostres ulls, Rosat AT Roca 2012. Un cupatge de monastrell i macabeu (varietat que torna a ser la base amb un 55%) mostra uns lleugers tons rosats resultat de la curta maceració amb les pells del monastrell. El pas per boca es converteix en un seguit de petites explosions de fresons i maduixes. Si aquest escumosos són tot just l'inici del treball d'AT Roca certament us puc dir que ens esperar un futur de somni.

moments en ple tast dels escumosos d'AT Roca

No n'hem parlat abans, però el projecte d'AT Roca no tan sols té el punt de mira al Penedès sinó que també té un peu posat en el Montsant. L'Agustí (pare) és inquiet de mena i feia anys que li voltava pel cap fer un vi (negre) en aquella zona. Amb la mateixa filosofia que apliquen al Penedès (comprar raïm i no tenir bodega pròpia) neix el Sileo 2013. Un vi de garnatxa i samsó que mostra delicada frescor en boca, una macedònia de fruita vermella, lleugeres notes del pas per fusta (vainilla i coco) i una suau tanicitat. Un vi que queda molt lluny del record dels vins més contundents d'aquella zona i que busca ser agradable i polivalent a la taula.

Agustí parlant d les característiques dels seus vins

El projecte (AT Roca) tot just comença i ja té un caminar ferm. L'il.lusió i les idees de la família són tantes que costa esperar la següent anyada per posar-les en practica. Bona mostra d'això és el que ja tenen a punt pels vins i escumosos 2013, els quals apareixeran amb codis QR per aproximar al client a través d'imatges a les vinyes d'on neix aquell vi o escumós. Des d'aquí els enviem els millors desitjos de futur i prosperitat per ells.

Al món (i per sort la nostra ben a prop de casa) existeixen paisatges d'una grandesa infinita. Els Pirineus en són una mostra ben palpable. Els seus senders, per aquells que encara no s'han atrevit a trepitjar-los, amaguen una autèntica bellesa paisatgística com és la ruta, que us expliquem avui, de Aguas Tuertas - Ibón Estanés (Pirineu aragonés). Entendreu bona part del que us dic quan vegeu alguna de les fotografies que acompanyen aquest post. Vagi per endavant i us demano disculpes per no saber-ne més de fotografia i no acabar-vos de transmetre del tot el que van veure els meus ulls.

Ens calcem com cal. Així ho mereix la caminada que tenim per endavant. La seva dificultat no és elevada, però si que cal anar amb roba i calçat còmode (desnivell 700m i 5,30h de recorregut). Ben dormits i esmorzats (a l'Apart-Hotel Jacetaniade Jaca) ens afegim a la resta del grup de persones del GER (organitzadors de la caminada) i agafem direcció a Canfranc-França. Just a territori francès i passat el túnel de Somport girem a l'esquerra, direcció Les Forges d'Abel. Sense deixar la pista asfaltada recorrem uns 2,5km fins trobar-nos una petita estació elèctrica (Estanés). És allà on deixem els cotxes i comença el sender d'Aguas Tuertas - Ibón Estanés.

Des del primer minut ens endinsem en el bosc de Espélunguère (pel marge esquerra del riu). A través del qual caminarem al llarg d'una hora i mitjà amb pujada continuada on salvarem, si fa o no fa, la meitat del desnivell de la ruta.

tot el grup ben alineat per començar la pujada

No passarem ni 15 minuts caminant que ens trobarem amb la cascada de Estanés (també coneguda amb el nom Espélunguère). Un bon lloc per prendre les primeres fotografies i posar davant la càmera.

La pujada no afluixa i ens porta fins a la vall de Espélunguère. Allà deixarem a l'esquerra el riu que baixa del llac a la nostra esquerra i agafem camí que ens porta fins a la cabana de Espélunguère (on hi viu un pastor d'ovelles al que li podem comprar formatges). Sense perdre aquest sender arribarem a un indicador que ens ha de portar fins a pas d'Escalé (30'). Per aquest corriol, de pujada, hi caminarem fins arribar al pas que es troba a uns 1635m d'altitud (1h05').

els pals són de bona ajuda per aquests trams de pujada

Passat el pas d'Escalé entrem a la Vall de Hecho per on caminarem a través de la zona coneguda com Aguas Tuertas. Una plana de rierols que s'entrecreuen. Un ha de tenir cura d'on trepitja per tal de no caure dins un d'ells i sortir-ne amb els peus ben xops. El paisatge és una meravella! Una zona de pastures on pels quatre costats hi trobem muntanyes imponents. Ens sentim tan i tan petits davant de tot el que ens rodeja.

Aguas Tuertas, on els rius trenquen la zona de pastures en forma de ziga-zaga

(1h35') Arribem a port d'Escalé on agafem el GR11 que el prenem direcció sud-est, cap a Candanchú. Torna la pujada després del repòs que ha estat caminar a través del paratge d'Aguas Tuertas.

a meitat de la pujada prenent un petit descans abans de seguir

el paisatge que tenim al davant, en tot moment, és impressionant

(2h15´) Després d'una intensa pujada entre roques arribem a veure Ibón Estanés. Les vistes aquí són espectaculars. El llac als nostres peus i per la vessant nord (part francesa) hi sobre surt l'imponent Midi d'Ossau. Caminem vorejant el llac per la part sud. Sense deixar el GR11, poc a poc, arribem a nivell de Ibón Estanés (3h). El paisatge mereix fer-hi el descans i és el lloc que escollim per dinar.

els més joves de l'excursió dinant

foto de grup (realitzada per Joan Coll)

Recuperades les forces (4h), voregem de nou el llac fins arribar al port de Bernera (o pas l'Echelle) (4,15h) i enfilem una baixada pronunciada per la vall de Espélunguère. Als nostres peus trobem la canonada que condueix l'aigua del llac a la central tèrmica. Al llarg de tota la baixada ens trobem un terra mullat i amb zones ombrívoles. Tot plegat fa que haguem de tenir molta cura per no relliscar i baixar uns quants metres de cul a terra.

en Segundo va ser el nostre guia al llarg de tota la caminada

El darrer tram de la baixada es realitza a través d'una fageda. Les llums de mitja tarda penetrant entre la vegetació dels arbres converteixen el bosc en una autèntica meravella. La tarda i l'excursió arriben al seu final després de 5,30h de ruta. El pas de nou per davant de la cascada de Espélunguère ens dona una nova oportunitat per prendre fotos del saltant d'aigua sota les llums de mitja tarda.

mireu com s'hi posen de bé...

Després d'una merescuda dutxa, ens acostem al centre de la vila de Jaca. Les darreres hores de la tarda passen molt ràpid, però bé val la pena una visita ràpida pels seus carrers i tastar alguna de les seves tapes. Jaca presenta un amplia oferta gastronòmica i ben aviat celebrarà un dels seus moments àlgids de l'any amb el seu concurs de tapes, del 18 al 26 d'octubre. Però per anar fent gana no deixeu escapar l'oportunitat, tampoc, de tastar les pizzes de la Fontana.

plaça porxada davant l'església de Jaca

*Podeu veure més imatges de la caminada,aquí.

A la vinya del Pastelero hi viuen 4300 ceps. Plantes que no aixequen dos pams de terra. Una aquí, una allà cobreixen el 100% del coster de llicorella (uns 6094m2). Fruits de carinyena vella (80 anys) i una minsa part de garnatxa. El sol s'aixeca cada dia escalfant l'esquena del coster. Se'n va oferint les millors postes de sol. El polígon 7 parcel.la 117 recinte 1 s'ha convertit amb el pas dels anys en una de les vinyes importants de Porrera. Avui, la Mayte i en Josico (de Balmaprat) ens inviten a participar (ni que sigui per unes horetes) de la verema d'aquesta singular vinya.

repartint caixes i coves per començar la verema

La verema al Priorat, encara avui, (malgrat la complicada situació econòmica i social) és una festa i així ens ho transmeten la família de la Mayte i el Josico. Compartim, també, el matí amb altres voluntariosos amics: el Jesús, l'Ernest (veí de Porrera), laGemma i el Marcos. El matí de verema comença d'hora per tots ells. Nosaltres ens afegim més tard (just a l'esmorzar). El petit Guiu es qui ens marca el ritme. Tot i que, un cop arrenca no hi ha qui el freni.

agafant forces en l'esmorzar

Mentre esmorzem compartim entre tots plegats experiències viscudes. Molt interessant conèixer el viatge que ha portat al Jesús a aconseguir els 10 primers closos del Priorat de l'anyada 1989 (tot just fa vint-i-cinc anys). Un relat i una persona que mereixen ser escoltat i coneguda. Entre mossegada de salsitxa i cansalada, la Mayte i en Josico ens expliquen, també, com està resultant la verema 2014. Les anècdotes i un xic d'història del lloc on ens trobem (la vinya del Pastelero), també, s'hi barregen.

les vistes que tenim de les vinyes de Porrera mentre esmorzem

Tornem a la feina. El celler Cims de Porrera esperen els fruits del Pastelero. Com abelles que esperen que s'obrin les primeres flors a l'arribar el bon temps. I de feina a fer en tenim per una bona estona.

El Josico m'explica l'esforç que suposa mantenir un coster al Priorat (malgrat els bons preus de compra-venta de raïm). Treballs que passen per les ensofrades (a plena nit) per prevenir de les infeccions d'oïdi (i quan un camina per un coster pot imaginar-se lleugerament el que això representa), treballs per aportar fertilitzants orgànics i mantenir l'estructura del sòl i treballs amb mula i motocultor per eliminar les males herbes i mantenir la porositat suficient per aeració del sòl i retenció d'aigües pluvials. Fruits de carinyena i garnatxa que mostren gra a gra l'intensitat d'una terra i l'esforç d'una família d'agricultors.

el Jesús i el Josico en plena verema

El Pastelero ha estat una vinya cultivada per diferents famílies de Porrera. Va ser plantada pel pastisser del poble. Amb els anys aquest la va traspassar al Sr Francesc Grau (de cal Grau Paleta). Circumstàcies familiars han portat que a dia d'avui aquesta sigui cultivada pel Josico i la Mayte. Mai, enoturistes com nosaltres, agrairem prou l'esforç que dediquen tants i tants agricultors al Priorat per mantenir un paisatge amb tanta història a les seves esquenes i encara, avui, tant i tant viu.

la Gemma i en Marcos entre ceps

A feina feta toca celebrar-ho i no se'ns acut millor manera de fer-ho que entre copes de vins a la plaça de Porrera. Quedarà encara bona part del dia per endavant que no vam deixar d'omplir de molts bons records amb alguns veïns de Porrera.

temps de tertúlia, vins i vermuts

per la tarda encara va donar temps de passar-nos el celler Balmaprat

Després d’uns minuts d’espera apareix de dins la bodega. Mans sagnants de vi. De mirada profundament vital. Moviments corporals expressius. Així és la Sara Pérez. Desprenent energia per tots i cadascun dels porus de la seva pell. Avui compartirem matí amb ella, la part femenina de Mas Martinet (sempre amb el permís de la seva mare, Montse, i la seva germana, Núria) i la vessant més artística del projecte. Tal i com ens va dir el seu pare (Josep LLuís Pérez), ella és la persona qui omple de sensibilitat el projecte de Mas Martinet.

la Sara és tota ella pura expressivitat i sentiment

La visita comença a Mas Escurçons, a uns 600m d'alçada, és una de les 5 finques de Mas Martinet. A pocs metres de la bodega, al mateix peu de la carretera que va de Gratallops a Falset, trobem el trencall que ens porta de camí a aquesta finca. Aquí la llicorella (ferruginosa) agafa els colors vermellosos més intensos. La Sara ho sap, ens regala una de les millors vistes de paisatge vitivinícola del Priorat. Justament la mateixa que un dia la Sara i el seu germà, Adrià, van veure perseguint el vol d’un ocell i, a la vegada, descobrint aquest meravellós paratge. Des d'aquest d'aquí, a grans trets, observem la zona de la DOQPriorat més calenta (Gratallops, les Vilelles). Allà on els vins són quelcom més pesats i on les fruites compotades tenen una major força. Per darrera nostre, la zona més freda (Porrera, Poboleda, Torroja). On els vins expressen més lleugeresa i floralitat.

la vista desde Mas Escurçons amb un dia ben ennuvolat

Amb la vinya al nostre davant, la Sara ens explica l’evolució varietal que ha patit Mas Martinet i com la Carinyena l’ajudat, a poc a poc, a conèixer la seva pròpia finca. Una varietat que mostra com cap l’expressivitat del terroir on es cultiva. I d'una varietat d'on en resulten vins lligats a la terra. D'aquesta manera, des d’inicis dels 2000, la Carinyena amb la Garnatxa comparteixen protagonisme en tots i cadascun dels vins de Mas Martinet (amb el permís d’altres varietats foranies minoritàries com el Cabernet Sauvignon i el Syrah). Ella ens explica l’esforç que ha suposat la recuperació d’aquestes varietats i com han obert nous camins d'expressivitat dels seus vins. Donant com a resultat un major vincle de sinceritat, respecte i puresa amb el territori.

La Sara desgrana al detall alguns dels treballs que realitza a la vinya. Compleix la màxima de respecte absolut per l'entorn. Sap que la diversitat és una riquesa infinita i, a la vegada, és fràgil. Per això té cura i medita abans qualsevol actuació que ha de realitzar a la vinya: Reivindica la no utilització del sofre. Limita al màxim les aportacions d'aquest element i tan sols en casos excepcionals recorre a aplicar uns 7 kg/ha. Ens parla de la importància del compost que apliquen a les seves finques i de tots els treballs que realitza per acabar de madurar els fems que rep. Explica, també, de tenir especial cura sobre les actuacions de poda pel bon manteniment dels ceps. D'aquesta manera segueix el mètode italià Simonit & Sirch amb l'objectiu d'assegurar una bona continuïtat de la circulació del torrent de saba intern de la planta i evitar els envelliments prematurs i morts sobtades. O fins i tot, ens parla de les cromatografies (metodologia d'anàlisi ideada per Ehrenfried Pfeiffer i que avui impulsa Jairo Restrepo) per valorar l'activitat microbiològica, l'estructura i l'equilibri dels seus sòls i compost.

la formació del braç en cercle per obtenir major càrrega de borrons en elevades densitats de plantació

La conversa flueix mentre tastem el Mas Escurçons 2012. Una añada molt càlida i amb registres pluviomètrics molt baixos i de producció escassa. El vi precisament transmet aquesta fragilitat. Mas Escurçons és un vi amb una excel.lent estructura donada per la seva acidesa. Preparat per allargar en botella i mostrar-se com un gran vi amb el pas dels anys. Pels més impacients és un vi que us farà gaudir a cada glop. Floralitat, fruites madures (però sense presència de compotes), certa mineralitat i marcada presència del seu pas per àmfores d'argila. Lleuger en boca. Etèri. Tanins molt arrodonits. Avui, un vi per ser gaudit des del primer minut que es serveixi a taula.

un moment del tast a Mas Escurçons

Ja a la bodega, la Sara ens explica l'importància que totes les varietats presents en cada finca iniciïn el procés de vinificació conjuntament. És així com a Mas Martinet realitzen un intens treball postverema per conservar les diferents varietats de cada finca (sense utilització del fred). La primera en madurar espera la darrera varietat veremada per iniciar conjuntament la fermentació. La Sara no pretén barrejar vins ja elaborats, sinó que busca simbiosi varietal des del minut zero de la vinificació. Una manera més de demostrar l'obsessió de Mas Martinet per aconseguir la màxima expressió finca per finca i de concebre la vida com un tot.

En aquest mateix sentit, els materials que s'utilitzen al llarg del procés de vinificació i envelliment esdevé un factor clau per conservar les característiques de cada terroir. En la primera fase del procés, tot i que la bodega de Mas Martinet disposa de dipòsits de formigó, la Sara intenta minimitzar el contacte del vi amb aquest material i recobreix les parets interiors amb tartrats. La fusta cada vegada s'utilitza menys i va substituint-se, poc a poc, per les àmfores de ceràmica i les damajoanes. Materials que agraden i molt a la Sara, tal i com ens comenta els bons resultats que darrerament n'està obtenint.

les damajoanes reposen per tota la bodega

Mentre tastem les anyades 2013 i 2014 de Camí Pesseroles (calidesa, terra, mineralitat, fruita evolucionada...), la Sara ens embolcalla i ens fa sentir la passió que té pel vi. Els seus gestos. Les seves mans. La seva mirada. Una motivació infinita per tot allò que sent i viu. Com l'artista quan mostra la seva obra i ens emociona, la Sara mima i cuida tot allò que fa a Mas Martinet per finalment posar-nos-ho en una copa i convertir-ho en poesia líquida.

El temps passa i toca acomiadar-nos de la Sara. Ens espera el seu pare, Josep Lluís Pérez, a Cal Milionari de Porrera per explicar-nos una xic més d'aquest gran projecte familiar. La segona part d'aquest post continuarà allà...

la palmera de Mas Martinet, gairebé un símbol per la bodega

Des del dissabte passat s'està celebrant la 41ena edició de la Festa del Most de la Ràpita (Santa Margarida i els Monjos. Alt Penedès). Una festa molt especial pels qui us escriuen aquest post. Han estat molts anys en els que hi hem estat implicats treballant per l'organització i bon funcionament de la mateixa. La festa del most ens ha ajudat a estimar el vi des de ben joves trencant el tòpic de que tothom parla sempre de l'allunyament entre els joves i el vi. L'organització de la festa està a mans del Grup de Joves de la Ràpita. A ells hem d'agraïr enormement l'esforç i les hores de dedicació que inverteixen perquè tots nosaltres puguem celebrar any rera any una edició.

Alguns moments de l'edició passada

Un dels actes més nostrats de la festa es celebrarà aquest diumenge, el 34è Concurs de Tastavins. Segurament, aquest és un dels concursos de tastadors que porta més edicions a les seves espatlles de casa nostra. Per aquells que no estigueu habituats a aquest tipus d'esdeveniments es tracta simplement de que un mateix posi a prova els seus sentits i s'endinsi cegament en el món de les sensacions, de les percepcions, dels aromes, ... El concurs constà de 5 tastos en que el participant, individualment, haurà d'identificar tipologies de vins, varietats, tipus de criances, acidesa,... Tastos que l'organització del concurs (Josep Escudero i Joan Solé) tenen cura d'anar varian al llarg de les diferents edicions.

El Concurs de Tastavins reuneix cada any a 70 partipants del mateix poble, però també arribats d'altres punts de la comarca i de tot Catalunya. Un oportunitat única per posar a prova els nostres sentits i per passar, sobretot, un matí fantàstic acompanyats de bons vins i amics.

Des d'aquí us animem a participar-hi. Nosaltres hi serem!

Porrera ens enganxa! L'hospitalitat, la sensibilitat i el carinyu de l'Isabel (de cal Porrerà) que posa en tot allò que fa. Les monumentals i senyorials cases que recorden un passat d'esplendor. La Mayte i el Josico (del celler Balmaprat) per rebre'ns sempre amb els braços oberts. Espais tan i tan singulars com Lo Teatret i el Cafè Antic on, encara avui, s'hi respira una atmosfera especial. Els saborosos i immensos pastissos de la Roxana. I, a partir d'avui, també, la seva fira de vins, "Tasta Porrera".

mostra de l'ambient que es respira en el "Tasta Porrera"

Arribem al poble amb temps. Un dia abans que doni inici el Tasta Porrera. Aprofitem unes hores per gaudir de la seva festa major, d'una copa de vi al Vinum, d'un sopar tranquil a lo Teatret. I d'un repòs més que merescut a Cal Porrerà. Casa que va adquirir fa uns anys l'Isabel per convertir en un petit hotelet rural. El seu interior mostra els anys de glòria del Priorat. Tot i la magnificència dels espais de Cal Porrerà, l'Isabel li ha donat un toc de calidesa. Ella i el seu marit, Eduard, ens regalen una de les millors vistes de Porrera. Des de la nostra habitació veiem sortir el sol just darrera l'ermita de Sant Antoni. El dia en que tastarem un bona pila de grans vins no pot començar millor.

el menjador de Lo Teatret és un espai sorprenen

una de les sales d'estar de Cal Porrerà

Ben esmorzats estem a punt per gaudir del nostre primer "Tasta Porrera". Tot i que l'oferta de vins que van presentar els cellers hauria pogut estar millor en quan a varietat i majors referències, aquesta fira segueix mostrant una oportunitat única per tastar algunes de les millors garnatxes i carinyenes de Porrera. El temps apreta i cal posar-se a la feina. Omplir les copes i descriure-us algunes de les sensacions que ens van arribar al llarg del matí copa a copa:

la Mayte (Balmaprat) i en Jesús i Jonatan (projecte Closos Priorat) en plena fira

Marge 2012. Celler Encastell. Es mostra fresc i balsàmic. En boca afruitat i marcada tanicitat. Li falta cert afinament. Un petit repòs l'ajudarà a mostrar-se amb molta més plenitud.

Vi de vila 2010. Celler Vall-Llach. Presenta notes oxidatives que li donen cert punt a ranci. No apta per a tots els paladars, però que personalment ens va enganxar. Un vi diferent i molt recomanable entre tots els que vam tastar al llarg del matí.

Vinyes baixes 2010. Clos Dominic. Un vi molt tancat en nas. Combina la fruita amb fumats. En boca, càlid, assecant. Mancat d'equilibri. Excessivament penetrant.

Vinyes altes 2010. Clos Dominic. Molt aromàtic. Herbes silvestres i mineral. Taní dolç. De marcada complexitat en boca. Persistent en tast. Un vi per gaudir-ne amb calma.

Vinyes velles 2012. Celler Ferrer-Bobet. El disfrutem moltíssim en nas. És un vi obert. Totalment aeri. Lleuger en boca. Ple de subtileses. Un vi que s'allunya de l'idea dels vells priorats. A punt ja per gaudir-ne.

Ardiles 2007. Celler Merum Priorati. Un vi on hi domina la fruita. Un bàlsam després de la mineralitat i balsàmics dels anteriors vins. Molt rodó en boca amb pas llarg i sedós.

Planetes 2012. Celler Ester Nin. Tocs d'espècies, balsàmic, fresc. La fruita, també, hi és molt present, però d'una manera molt subtil. El seu pas de boca és molt rodó i equilibrat.

Nit de Nin 2012. Celler Ester Nin. Un vi que ens enamora cada vegada que tenim oportunitat de tastar-lo. Delicat i lleuger, però a la vegada no deixa de ser intens. La nostra llengua el busca i el torna a buscar. Cada glop és per gaudir-ne al màxim. Un dels grans de Porrera!

Dempeus 2010. Celler Balmaprat. Cop de puny a la taula! El petit del celler és mostra contundent tan en nas com en boca. Expressivitat portada al màxim. Doneu-li temps i us farà gaudir com cal. De ben segur aquest Balmaprat recollirà èxits anyada a anyada.

paisatge típic de Porrera

El matí no va donar per gaire més. Haurien pogut ser diferents els vins tastats? cert! Però aquest va ser el nostre particular "Tasta Porrera". De ben segur l'any vinent perseguirem en el nostre tast a nous vins i a nous cellers. És tard i en "Litus" ens espera a la Cooperativa. Al llarg del dinar tastem el vi de l'Eduard (Cal Porrerà)Trossets i ens enganxa! Carai si ens enganxa. Tal i com ho ha fet tot el poble de Porrera. Tenim un bon motiu per tornar i conèixer a fons l'aventura de l'Eduard i els seu vi.

Just quan acabem els segons plats, en Carles apareix per la porta del restaurant la Cooperativa (de Porrera). La nostra conversa ens delata (la fugida d’alguns cellers del CRDO Cava) i ajuda a que ens reconegui fàcilment. Per la seva part no calen masses presentacions. En Carles Ortiz i l’Ester Nin són uns dels noms que sonen més dins l’actual panorama vitivinícola del Priorat. Ella aconseguit, en poc temps, a través dels seus vins, una bona pila de punts Parker i per exemple a contribuït, en gran part, a que Clos Erasmus (de Dafne Glorian) sigui el vi que hagi obtingut més punts d’aquesta llista en un període de 25 anys. Hem quedat amb en Carles per conèixer de primera mà el projecte que comparteix, des del 2008, amb l’Ester, la seva companya, avui, de vida i vins.

en Carles explicant la importància de la biodinàmica en el treball de la vinya

Sense perdre gairé temps, en Carles ens invita a visitar Mas d’en Caçador i Planetes. Les dues parcel·les d’on surten els seus dos vins (Nit de Nin i Planetes de Nin). Calçats amb dos 4x4 sortim de Porrera. No recorrem més enllà d’un quilòmetre de carretera que entrem a les vinyes dels Nin-Ortiz. Passem, primer, per la vinya Planetes que va adquirir en Carles a la seva arribada al Priorat (1998). Bancals de garnatxa i costers de carinyena que va replantar ell mateix i que avui cultiva seguint els principis de la biodinàmica. Seguim avançant pel camí de pissarrós fins arribar al punt més elevat (650m). Aquí és on comença la parcel.la Mas d’en Caçador, una de les més elevades del Priorat vitivinícola. Plantada de garnatxa i carinyena a inicis de 1900 i des de 2004 es cultivada per l’Ester, també, seguint el principis de la biodinàmica. Ells comparteixen vida, vins,... i, també, un macho que els ajuda amb les feines del maneig del sòl. Els ceps de Planetes veuen cada dia com s’aixeca el sol. Els de Mas d’en Caçador donen la benvinguda a la lluna.

a 650m d'alçada es prou evident la complexitat sobre el maneig del sòl

Els astres juguen un paper molt important en totes les decisions que prenen els Nin-Ortiz. En Carles ens explica com són aplicats els principis de la biodinàmica a la vinya. Posa, especialment, l’accent en els treballs que realitzen sobre el compost, previs a la seva aplicació. Parla de l’importància del sòl, de la seva estructura, de la seva diversitat. La vida (micro)biològica és la seva riquesa. En Jordi Queralt és també part implicada i ajuda a l'Ester i en Carles a posar en pràctica alguns dels principis biodinàmics. Percebo que les actuacions a la vinya es regeixen més quelcom eteri que no pas per les regles tradicionals de la viticultura. És així com les garnatxes i carinyenes de l’Ester i d’en Carles tenen quelcom especial. Quelcom que està lligat amb la seva sensibilitat, a la seva ànima.

en Carles mostrant-nos la singularitat del Priorat, des d'aquí tot es veu d'una altra manera

Poc a poc, ens arriben els primers raigs de llum vermells intensos. El sol poc a poc es retira. Moment que invita a parlar d’alguns dels altres projectes d’aquesta jove parella. Les arrels penedesenques de l’Ester (Pla de Manlleu) l’han portada a elaborar el Selma de Nini a participar, de la mà d’Enric Soler, d’elaboració del xarel·lo Nun la Vinya dels Taus. S’estimen aquesta terra penedesenca. Saben que d’ella poden sortir-ne, també, grandíssims vins. De fet, n’estic segur que ben aviat veurem com ens sorprenen amb algun nou vi.

moment que tastem la carinyena de Planetes 2014

Ara sí! és hora de retirar-nos al celler. La falta de llum ens hi obliga. En Carles ens obre les portes i ens invita a passar. Ens parla de la cura que tenen en la utilització del SO2. Volen garantir l’addició de les mínimes quantitats de sulfurós per la conservació dels seus vins. Les fermentacions es realitzen, totes elles, a través de llevats indígenes. Aquí els principis de la biodinàmica, també, hi són ben presents. Sempre embotellen quan coincideix la lluna en període descendent i dies són flor o fruit. I així ho mostren els vins que tastem directament de les foudres: Planetes de Nin 2013 i 2014 i Nit de Nin 2013. Són vins concentrats, però fugen de la duresa i la calidesa en boca. Són vins equilibrats, lleugers, on hi destaca un cuidat equilibri de la fruita amb la mineralitat, però no per això el seu pas de boca és curt. Vins on la fusta hi és lleugerament present, ja que la major part de l'elaboració es realitza amb botes de gran capacitat. Ambdós responen al canvi de model d’elaboració de vins que s’ha dut a terme al Priorat.

Obstinats amb aconseguir la màxima concentració i expressió del territori en els seus vins han començat a vinificar una part dels seus mostos en àmfores. Les característiques d'aquests nous materials haurien d'ajudar a aconseguir, si més no, en una part aquest propòsit.

a dins el celler seguint les explicacions del Carles

L'inquietut d'aquesta jove parella els porta a ser atrevits, a experimentar, a no tenir por, a ser valents i, a la vegada, respectusos amb tot allò que els envolta. S'allunyen de les enganyoses estrelles que reben els seus vins (no pas perquè no se les mereixin. Planetes i Nit de Nin són font de plaer) per tal d'abraçar la natura, els astres, la terra. Tenim el convenciment que l'aventura que van començar fa 7 anys els portarà a la felicitat i a ser un referent a tenir molt en compte en aquest món del vi. Salut amics!

Segons terminologia matemàtica, un binomi és aquella expressió algebraica formada per dos monomis separats per signe positiu o negatiu. Ha estat al llarg de la nostra història que n'hem conegut de tots colors. El cinema, també, ha plasmat exemples que ens quedaran, per sempre més, gravats en les nostres retines: el Dr Víctor Frankenstein i el seu monstre, Sherlock Holmes i el Dr Watson, Clarice Starling i el Dr Hannibal Lecter... Lluny del gènere de la gran pantalla i ben aprop de casa nostra dos monomis s'han trobat, Pere Ventura (persona) i Can Bas (història, paisatge i vinya), per resultar-ne Can Bas Domini Vinícola.

des del patí exterior de la masia de Can Bas

Tot just aquest 2014 fa tres anys que Pere Ventura va adquirir la propietat de Can Bas (Subirats) amb l'objectiu, segurament, de crear el seu projecte més personal. Fill d'una família de Sant Sadurní d'Anoia dedicada per complert a l'elaboració del cava va decidir crear la seva pròpia marca l'any 1992. Avui, després d'aconseguir una producció de quasi bé 3 milions de botelles de cava i consolidant així un ampli mercat internacional, Can Bas i l'adquisició (en el 2013) del celler de Porrera Meritum Priorati representen els nous reptes d'aquest anomenat "missioner del cava" (nom que li va donar fa uns anys Ramon Francàs en un article a Lavanguardia).

l'entrada a la masia de Can Bas. Al fons la porta d'entrada al celler

Arribem a Can Bas. Assegut al peu de la vinya hi veiem en Pere Ventura. Conversa de forma relaxada amb responsables de la finca. Aquí el més mínim detall té importància. La propietat consta d'unes 60 hectàrees de vinya on s'hi cultiva des de la Xarel.lo fins la Chardonnay, la Cabernet Sauvignon o la Syrah. Alguna d'aquestes varietats de vinya vella (70-80 anys). Ceps en formació Royat, de braços allargats i de fustes sinuoses mostren el pes històric d'aquesta propietat penedesenca. L'arribada de Pere Ventura, també, ha significat l'implantació del cultiu ecològic a Can Bas. Estima i respecte cap a un entorn que ha significat una de les propietats més importants de la viticultura penedesenca.

vinya de Cabernet, on la fusta mostra, de manera evident, el pas dels anys

La Sandra, persona que ens acompanyarà al llarg de tota la visita a Can Bas, ens invita a començar-la tot gaudint de l'interior de la capella de Sant Joan de Salerm. Hi arribem tot caminant poc més d'uns 150 metres pel que havia estat l'antiga Via Augusta. Es aquí, a Sant Joan de Salerm, on la Sandra ens vol mostrar el símbol que han agafat els nous vins de Can Bas: la creu de 4 cares just a la part superior del campanar. La capella representa un dels llegats històrics més importants de la propietat. Amb orígens que daten de l'any 917 ha sofert continues reformes (S XI i XII) per adaptar-se a les necessitats de la comunitat religiosa de l'època fins arribar als nostres dies amb un estil que recorda al romànic.

la capella és un dels llocs amb major encant de la propietat de Can Bas

La visita segueix i entrem, ara sí, a la masia de Can Bas. Ho fem per les portes que ens duen directament al celler. Zona on la Marta Sanvicente, actual directora tècnica (i ex-enòloga de Oller del Mas), dedica tots els seus esforços, des del 2013, a elaborar els vins de Can Bas. L'espai respecta al màxim l'antiga edificació. Un celler de tamany familiar i que permet a un sentir-se a gust amb les seves dimensions. Volums de dipòsits, d'acer inoxidable, que permeten treballar les parcel.les de forma pràcticament individualitzada, per tal de destacar les particularitats de cada vinya. Compromís que volen assumir els vins de Can Bas: l'expressivitat a cada copa.

sala de fermentació just a l'entrada del celler

sala de crinça de negres amb botes de 220 lt

Passegem pels diferents espais del celler. En tots i cadascun d'ells s'hi reflexa encerta manera l'estima de la Mireia Juvé cap a Can Bas. L'esposa de Pere Ventura ha estat una de les persones claus per definir l'essència d'aquest nou celler. No pot ser d'altra manera, la seva formació en història i història de l'art han fet que s'hagi bolcat en cos i ànima. Passem per diferents estances de la masia. Totes elles respiren calidesa, serenor i acolliment cap a l'invitat. Els llibres, molts d'ells de temàtica vitivinícola, omplen les seves prestatgeries. Per la Mireia, de ben segur, tot detall és poc per fer sentir a un com a casa seva. Ens imaginem com ha de ser una tarda de pluja, com la d'avui (que escric aquest post), copa de vi en mà, en l'altra un llibre, tranquil.lament asseguts en una de les sales d'aquest petit châteaux penedesenc.


habitació preparada per a reunions de personal del celler

Va ser en el tast d'un dels seus vins (La Romana 2012), en un sopar al Cigró d'Or, el que ens va motivar a realitzar la visita a Can Bas. Ara és moment de confirmar les bones sensacions que ens va despertar aquell vi en el seu dia i tastar la resta de vins d'aquest lloc tan i tan idíl.lic. La Sandra ens invita a començar el tast per l'Era 2013 (85% Chardonnay i la resta Macabeu i Muscat), un vi que és mostra fresc i lleuger en boca que fuig de les complexitats de matisos i ens omple la boca de fruites blanques. La Creu 2013 (60% Xarel.lo 40% Sauvignon Blanc) és mostra sincer des del primer moment. Tocs molt florals que evolucionen poc a poc cap a fruita (notes de préssec i albercoc). La fusta aquí hi és present, però d'una manera molt lleugera. La justa per donar-li l'equilibri i fermesa en boca (la criança de blancs és realitza amb barriques de 500lt). La Romana 2013 representa un canvi respecte l'anterior anyada. El motiu? arrel de la bona collita de Chardonnay, la Marta va voler que aquesta varietat fos la predominant en el cupatge, deixant en segon terme la Xarel.lo (a diferencia de l'anyada 2012). Un vi que guanya amb cos i potencia. De llarg pas en de boca. Perd aquella frescor que trobàvem en la 2012 i, també, en certa manera, aromes de mediterranitat. Guanya en la part gastronòmica. Aquesta nova anyada permet maridatges amb plats que requereixen d'una major elaboració.

En quan als vins negres, l'Era 2013 (85% Cabernet Sauvignon i 15% Merlot) té el nervi d'un vi jove. Fruita, fruita i més fruita. De complexitat justa. De pas agradable i fresc. Amb mig punt de fred és un vi per gaudir-ne a copes. Acabem el tast amb la Capella 2012 (70% Cabernet Sauvignon i 30% Syrah). Un vi on la Syrah té el seu pes i és d'agrair. Aquest és un vi d'una finesa notable. Equilibrat en boca. Fresc. De pas per boca molt abellotat. Tocs de fruita, torrefactes i vanilla de la bota, notes d'espècies. Un vi que ens va captivar!

Marxem, no sense abans fer-nos amb una botella de Monreal (el vi top de Can Bas). A casa, amb la família, serà el moment oportú de gaudir-ne.

habitació on vam realitzar el tast de vins

Cal felicitar a Pere Ventura i Mireia Juvé per l'estima que han mostrat alhora de recuperar la propietat de Can Bas. Ells han sabut maridar exquisidament la bellesa d'un paisatge, l'expressió d'uns vins i l'elegància d'un celler. La Sandra, així ens ho va saber transmetre. A ella cal agrair-li, també, el seu acolliment i simpatia al llarg de tota la visita.

Ara sí! ens acomiadem amb el ferm desig de seguir compartint moments al costat de la família Can Bas i els seus vins.

un cel d'allò més fantàstic ens va acompanyar tot el matí de la visita a Can Bas

Just quan queden poques per encetar el nou any i passar pàgina a aquest 2014, som molts els que fem balanç del que han estat aquest 12 mesos. A nosaltres ens ve de gust fer-ho pensant en quines han estat les millors cuines que hem visitat. Val a dir que no han estat pocs els restaurants on hem compartit àpats, converses i begudes. 44! gairebé un restaurant per setmana. Així doncs fem repàs i ho fem destacant les cinc millors propostes gastronòmiques, fruit de les valoracions que heu pogut anar seguint en l'apartat restaurants on hem menjat.

No, sense abans, fer-vos saber quatre notes de l'autor/client (es a dir, nosaltres). Els que ens coneixeu sabeu prou bé que aquest ha estat un viatge de plaer sense cap tipus de pretensió. Les nostres valoracions, en cap cas, mai han volgut desmerèixer l'esforç i les ganes d'un treball que, dia a dia, han servit per tirar endavant un negoci. Cal entendre-ho com una manera més de transmetre el grau de satisfacció d'un client, en aquest cas nosaltres, totalment subjectiva, alhora d'entendre i valorar una experiència gastronòmica global. Hi hem posat els cinc sentits. Es a dir, com que som dos, els nostres deu sentits! (i, ara que no ens escolta ningú, de la manera que puja el petit Guiu ben aviat en seran quinze).

no hi ha res millor que un mató amb xocolata per acabar un bon dinar

Dir-vos que la tria ha estat complicada, us enganyaríem. Les valoracions que vam posar en el seu dia han estat un factor a tenir en compte, però no l'únic. Es com quan un professor examina a dos estudiants. Aquell que treu sempre bones notes i un altra que s'esforça, però que acostuma a ser més discret. I just un dia, aquell estudiant voluntariós sorprèn i obté un 9. Davant el seu company de classe que treu un 10 com ja ve sent habitual. Amb quin us quedeu? Nosaltres pensem que, avui, val la pena destacar també la bona feina dels més voluntariosos. Així doncs, aquí va el nostre top five gastronòmic 2014:

els garrofers
ALELLA. BARCELONA
Aquí hi hem gaudit. I déu meu de quina manera! La cuina d'allò més senzilla. La de tota la vida actualitzada als nostres dies, utilitzant la diversitat de productes que ofereixen els nostres mercats per reinterpretar la cuina tradicional. L'equip de l'Adriana Figa i del Gonzalo Rivière, propietaris de els Garrofers, han sabut crear una proposta d'allò més equilibrada en tots i cadascun dels aspectes que us puguin venir al cap. De veritat us podem dir que aquí res no hi desentona. Recomanar-vos un plat és fer-vos un flac favor. Nosaltres hi vam menjar amb família. Picant un xic d'aquell plat i del de més enllà i tot, tot, estava boníssim. Únic, també, per l'entorn, que invita a allargar la sobretaula. Per aquest motiu, aquest 2014, s'ha convertit en un dels restaurants més ben puntuats de la nostra llista.

espai interior. El restaurant, també, disposa d'una terrassa coberta exterior

els fogons de la carme
CERVIÀ DE LES GARRIGUES. LLEIDA
Parlar dels Fogons és parlar de persones molt properes, persones amb les que ens hi sentim molt a gust i amb les quals ens lliguen moment vitals compartits. Però, ara i aquí, es tracta de ser objectius i apartar, per un moment, els sentiments. La Carme Mora, ànima i cuinera del restaurant, presenta una proposta gastronòmica d'allò més tradicional: cargols a la gormanda, timbal de virutes de sèpia, mixta de peus de porc, ternasco, gules amb ous estrellats... (per anomenar-vos alguns dels plats que ens tenen el cor robat). A l'altra cantó de la balança, el Jesús Garcia, gendre de la Carme i responsable dels vins del restaurant, acompanya aquesta excel.lent proposta cuinaria amb una selecció molt personal de grans vins (escollits per la seva relació qualitat/preu). L'equip dels Fogons ens demostra com un lloc acollidor, una taula ben parada, uns plats plens i bons i una excel.lent carta de vins no té perquè ser car (el seu menú té un preu de sortida de 25,50 euros amb vi de la casa). El temps s'atura quan entrem als Fogons, ens arriben les primeres olors de la cuina, la Sara (filla de la Carme) ens convida a seure, el Jesús ens parla d'un vi i, al fons (dins la cuina), veiem la passió i l'alegria que la Carme aboca a la seva feina.

l'acollidor menjador principal dels fogons de la carme

l'àlzumar
LLEIDA. LLEIDA
La visita a l'Àlzumar va ser per casualitat doble. Una nit que no tens intenció de sortir a sopar i, no saps com, acabes sortint. Una sopar que decideixes, finalment, fer-lo en un restaurant que ens havien recomanat i que has de canviar perquè tenen ple. Les casualitats ens portem a obrir la porta de l'Àlzumar (nom que li dona Álvaro Zubiaur Martínez, qui va ser-ne promotor i ànima del projecte i que va morir malauradament el 2011). No us deixeu enganyar per l'espai que, val a dir, per a nosaltres no va ser massa atractiu. Però aquí s'acaben els punts febles d'aquest restaurant. Un equip capitanejat pel CarlesSeró (a la cuina) i per l'Anna García (sòcia propietària) van fer que l'experiència gastronòmica valgués d'allò més la pena. Vam escollir l'opció de fer un sopar a base de tapes, com ara: el timbal de llamàntol, el foie a la brasa,... Totes elles ens van sorprendre per la seva qualitat, per la combinació dels diferents productes, per la presentació i per un preu immillorable. L'Àlzumar ha estat sense cap mena de dubte un dels millors restaurants de tapes d'aquest 2014 i per això mereix, sobradament, la nostra recomanació i que formi part d'aquest top 5.

el menjador del restaurant l'Àlzumar

la calèndula
GIRONA. GIRONA
La Iolanda Bustos porta anys sacsejant la cuina de casa nostra i ho fa de la manera més natural possible: posant als nostres plats tot allò que veu al camp. La nostra visita a la Calèndula es va convertir amb l'experiència gastronòmica de l'any. Plats plens de color i originalitat i que no deixen, de cap manera, de banda el bon tracte cap al producte primari i la seva elaboració. La Iolanda i el Jacint Codina (el seu marit) han sabut fer a la perfecció una maridatge entre flors i herbes aromàtiques (del temps) i el receptari tradicional català (actualitzat). Us recomanem l'experiència i que us deixeu emportar pel món de la Iolanda i el seu marit en un entorn sobri i amb la cuina totalment oberta d'on hi afloren plats que faran les vostres delícies.

el menjador de la Calèndula transmet sobrietat. Lo més important està en el plat

blavis
BARCELONA. BARCELONA
Marc Casademunt i Sònia Devesa comparteixen una vida, un restaurant i una il.lusió (Blavis). Molt de potencial concentrat en molts pocs metres quadrats. Una cuina a base de platillos (i copes de vins) que recullen tocs i matisos de diferents cultures i que miren de confluir , tots ells, sobre productes tradicionals de la nostra cuina. La carta és molt variada i permet tastar un ampli sortit de propostes, com: el tataki de salmó, unes braves, el carpaccio d'albergínia, ... Des del carrer Saragossa, de la capital, brilla (i més que brillarà) aquesta proposta gastronòmica que us recomanem d'allò més.

el menjador del Blavis té unes dimensions molt reduïdes

Que la bona cuina ens acompanyi a tots al llarg d'aquest 2015 que estem a punt d'encetar. Bon any!

NOTA: Les fotografies que apareixen dels restaurants han estat obtingudes de les pàgines web dels mateixos restaurants.

Després de dues "llargues" hores de visita (adjectiu que només utilitzem com a mesura de temps), ens acomiadem de la Sara Pérez. Ens espera el seu pare a Cal Milionari (Porrera). Tenim encara molt viu el record d'aquella conferència celebrada en el marc de la fira Vinum Nature 2014. En la que d'una manera magistral va obrir-nos les portes a una nova manera d'entendre l'enologia. Conceptes i mètodes (la majoria d'ells físics) que mai haguéssim tingut que deixar de banda, malgrat les importants aportacions de l'enologia moderna (iniciada per Ribéreau-Gayon). En un auditori ple a vessar de joves enòlegs i sommeliers, als seus 77 anys, Josep Lluís Pérez va despertar-nos d'un "somni" en el que l'enologia s'ha convertit en un joc d'alquímia i on la honestedat ha quedat oblidada en algun racó de la nostra memòria. Aquell va ser un dia que Josep Lluís Pérez va fer-nos brillar els ulls d'esperança.

Josep Lluís explicant les característiques d'un dels seus enginys

Poc a poc, s'obre la porta de Cal Milionari hi apareix ell. Sempre amb un somriure per endavant. Persona extremadament vital, plena d'energia (com també ens ho va fer sentir així la seva filla, Sara). Entusiasta de la vida. Entusiasta, també, de la seva feina, que li ha donat tants i tants reconeixements. El darrer: el premi Vinari Monvínic 2014 a la seva trajectòria. Ens dona la benvinguda amb el seu característic accent valencià (qui perd els orígens per la seva identitat) i ens convida a passar a l'interior de la casa pairal que avui acull el seu projecte de vins elaborats sense additius.

Tots sense perdre detall de les seves explicacions

Tot i no trobar-nos-hi físicament, el seu relat comença, com ha de ser, a la vinya. Són aquestes plantes trepadores les que l'han portat a recórrer mig món desenvolupant nous projectes vitivinícoles i millorant-ne d'altres existents. Implantar una vinya en ple desert d'Egipte i a mercer de les condicions meteorològiques més extremes ha estat un d'ells. A la mateixa entrada de Cal Milionari és on ens parla de la importància de la poda i com a través d'ella podem regular el vigor de cada planta. Han estat molts anys d'experimentació i d'observació. De coneixement empíric que tan falta a la vinya: d'assaigs i controls de pesades de les restes de poda per arribar a determinar quin tipus d'actuació necessita cada vinya (a base d'augmentar el nombre de brocades per planta en resulta un gra de raïm més petit i augmentar producció sense ressentir la qualitat). També, ens parla de conceptes sobre agricultura regenerativa. De com a la vinya no hi ha res que hi sobri. Si els nostres paisatges són rics, perquè no ho han de ser les nostres vinyes? Perquè l'home s'ha entossudit a eliminar/transformar enlloc d'entendre? Escoltant-lo un se n'adona de la gran capacitat comunicadora que té. Els moviments de les seves mans, la claredat de la seva mirada i l'importància de les seves paraules fan que el seu missatge cali ben fons.

Josep Lluís Pérez, al llarg de tota la visita, sempre somrient

Un té la sensació que tot allò que Josep Lluís Pérez pensa i materialitza té quelcom a veure amb qui va ser el seu mestre, Jean Piaget. "Una veritat apresa no és més que una veritat apresa a mitges. Mentres que la veritat completa tan sols és aquella que ha estat reconquerida, reconstruïda o redescoberta pel propi alumne". I justament ha estat això el que Josep Lluís Pérez ha fet amb el vi. Ha reinterpretat tot el seu procés d'elaboració. Fent ús d'enginys i de procesos físics ha minimitzat l'intervenció de l'home, dels additius i, fins i tot, els processos de filtració. És en el mateix raïm on Josep Lluís troba tot allò imprescindible per la conservació i la sanitat del seu vi i que no el fa dubtar alhora d'evitar el sulfurós.

El moviment (kinesis) és un concepte clau al llarg de tot el procés d'elaboració. Quan uns busquen la tranquil.litat d'un envelliment en bota, les barriques de fusta de Josep Lluís Pérez incorporen un petit sistema de bombeig. Us serem sincers. Alguns dels detalls tècnics se'ns escapen. Posar en dubte conceptes apresos al llarg d'anys d'estudi i, al mateix temps, entendre i digerir el que avui ens explica és massa per a nosaltres. Pregunta rere pregunta intentem posar ordre als conceptes i assimilar una petita part del coneixement que flueix de les seves explicacions.

Detall del bombeig de les diferents tines d'acer

Entre barriques observant el sistema de bombeig

Fins aquí, un podria pensar que els seus vins donen com a resultat rusticitat, rusticitat i encara més rusticitat. Doncs res més lluny d'això. Els seus vins expressen com cap notes varietals i d'anyada. Són vins sense maquillatge. Frescos. Expressivitat d'un paisatge i d'una manera de concebre la vida. Vins que presenten graus de terbolesa inferiors als vins comercials filtrats. Per gaudir-ne, sí! Però, també, per aprendre molt amb ells!

Per tots nosaltres, la visita d'aquell dia és va convertir en un redescobrir. En un mar de preguntes que poc a poc voldrem donar-li resposta. En Josep Lluís Pérez és capaç d'aconseguir exactament això. Ell és el professor que t'acompanya a conèixer. Que t'explica. Però, també, el que et pregunta. I tu sense quasi bé adonar-te'n vas fent camí i adquirint nous coneixements.

Molt sincerament, des d'aquí li agraïm el seu mestratge i que per un dia fos el nostre professor particular. Moltes gràcies mestre!

Conèixer-se a un mateix implica gratar en els propis orígens de cadascú. També, ser coneixedor dels elements que han donat i que conformen el territori on vivim i ens relacionem. Avui, se'ns faria molt difícil parlar d'un Penedès vitivinícola passant per alt el jaciment d'Avinyonet del Penedès, la Font de la Canya. Igualment, no entendríem quina ha estat l'evolució històrica d'aquest Penedès sense explicar algunes de les varietats tradicionals que en un dia s'hi van cultivar. Doncs, precisament, això és el que vam poder fer fa tan sols unes setmanes. Conèixer de primera mà una de les varietats autòctones del nostre país, el Sumoll.

En Josep Queralt mostrant-nos la vinya de Sumoll (Setembre 2014)

El celler Heretat de Mont-Rubí (amb el permís dels cellers Can Pardas, Jané Ventura i Can Ramon) de la mà del seu enòleg Josep Queralt, han estat uns clars ambaixadors del Sumoll negre arreu. Om pot intuir pel títol que hem posat a aquest post que el Sumoll era una varietat estesa per tot el territori català. A principis de la dècada dels 60, amb l'entrada de les varietats forànies (Cabernet Sauvignon, Merlot,...) i la demanda de raïm blanc per l'elaboració del Cava, és quan la superfície de Sumoll disminueix d'una manera important. Els aspectes agronòmics de la varietat no afavorien a la seva conservació i van ser molts el que van decidir replantar aquelles vinyes velles de Sumoll. Malgrat que l'origen d'Heretat de Mont-Rubí es remunta a 1984, no és fins a principis dels anys 2000 que hi ha una aposta clara per dedicar esforços a la recuperació i conservació de la varietat Sumoll.

Tot el grup de camí a Heretat de Mont-Rubí

Uns escaig 100 metres separen la vinya de Sumoll del celler Heretat de Mont-Rubí (a l'Avellà - Font-Rubí. Altitud 500 m). Un sap, quan hi posa els peus, que entre en Josep Queralt i aquest Sumoll hi ha quelcom especial. Una relació que va molt més enllà de la que s'estableix normalment entre l'enòleg i la vinya que cultiva. Els ceps, meticulosament cuidats, són estacats un per un, el que permet donar-los una conducció cònica. Propiciant així una bona aeració i insolació dels raïms. Prestant atenció al que ens explica en Josep i veient el que tenim davant sabem que Heretat de Mont-Rubí aplica una viticultura de detall i de conservació. No s'entendria de cap altra manera si es busca l'expressivitat d'aquesta varietat en procés de recuperació.

Foto que mostra la conducció de la vinya de Sumoll (Setembre 2014)

Al camp, el Sumoll és mostra auster. Raïm allargassat i poc compacte. De pell fina. Resistent a la falta d'aigua i als períodes llargs de calor. Compatible amb diferents tipus de sòls. De producció elevada, però irregular (segons condicions de quallat). Característiques que l'han fet "progenitora" d'altres viníferes com Vermilion, Rubienne, Tyrian i Cienna.

Foto que vam realitzar justa abans de verema (setembre 2014)

Abans d'entrar a la bodega, en Josep ens mostra el paller on hi reposen raïms de Xarel.lo que utilitza per a elaborar la gamma de vins dolços Advent. Un altra projecte d'Heretat de Mont-Rubí que és la nineta dels seus ulls. Raïms que manté penjats fins aconseguir-ne la seva deshidratació (entre 3-4 mesos). Alguns d'ells colonitzats en una petita part pels fongs de la botritis. Una criança final acabarà donant com a resultat un dels vins dolços més apreciats del Penedès.

Dins el paller

Tan sols entrar a la bodega, om té la certesa que allà hi passen moltes coses. A en Josep se li ha quedat petit un espai que avui sembla un "laboratori". Treballa amb tot tipus de dipòsits i de totes mides: inox, ceràmica, fusta,... Hi destaquen els vells cofins de la premsa per la que passa la verema d'Heretat de Mont-Rubí. Avui (desembre), encara, desprenent certs olors a la verema 2014. Al celler, en Josep Queralt, es juganer i curiós. Juganer (inquiet), perquè experimenta amb la fermentació dels seus vins, amb els materials que hi estan en contacte, amb les llargues criances... Curiós, per la passió que té pel Sumoll i les ganes de fer-ne un vi gran.

El grup de winelovers seguint les explicacions d'en Josep

El tast fou generós. Voluntat de donar a conèixer l'amplia gamma de vins d'Heretat de Mont-Rubí. Però també la voluntat d'oferir-nos la possibilitat de tastar el Sumoll en diferents versions. En Josep Queralt va oferir-nos un tast magistral i una acurada selecció dels seus Sumolls: Gaintus+500 2013. Vi que prové de les parcel.les més properes a la bodega i que ha passat una lleugera criança en bota (6 mesos). On predomina la fruita i l'acidesa que li dona frescor. Marcada rusticitat de la varietat. GaintusVN 2012 (sense sulfits). Derrapat manual. Sense clarificar ni filtrar. Lleugera criança en bota de roure francès reutilitzada (6 mesos). Notes de fruita, cacau, fruits secs. Molt fresc i de marcada tanicitat en boca. Gaintus 2007. Vi que passa per una criança de 12 mesos en bota i de 24 en botella. Temps que el Sumoll agraeix. Vi on hi trobem molta complexitat. Arrodonit en boca. Hi apareixen notes especiades i balsàmiques. Manté notablement una acidesa que li dona fermesa per aguantar molt més. Un vi que esperem que doni grans alegries al Josep i als responsables d'Heretat de Mont-Rubí.

La taula ben parada a punt pel tast

La Núria Martí, PrettyWines, tastant un dels Sumolls d'Heretat de Mont-Rubí

Potser, avui, el Sumoll encara no és aquella varietat d'on en surti el millor vi. Però tossuderia passional sumollaire d'en Josep ens diu que la seva feina no és envà i que ben aviat li arribaran els merescudíssims reconeixements. Si més no, i personalment, li hem de donar les gràcies per la seva generositat i ajudar-nos a conèixer a nosaltres mateixos un xic més a través d'aquesta tradicional varietat de raïm.

La jornada va acabar amb un bon dinar a Cal Xim (Subirats)

Un dia que vam compartir amb: Gastronovi, Prettywines, Racimo al Paladar i dels Fogons de la Carme.

Fa tan sols uns dies, l'atzar va propiciar que viatgéssim fins a la Sierra del Norte - Cazalla de la Sierra. Ens expliquem. La nostra participació en un concurs fotogràfic promogut per l'associació WWF, entitat que promou conservació del medi natural i que està present a més de 100 països, va tenir premi! Un premi que consistia en un petit viatge fins aquesta zona del nort de Sevilla, per a nosaltres, totalment desconeguda i, també, una visita a la bodega Colonias de Galeón (vins que vam descobrir en la darrera edició de Vinum Nature). Aquests van ser uns dies d'enamorament a una terra treballadora i lluitadora, també, a una mare naturalesa materialitzada en el Parc Natural de la Sierra del Norte i a una gastronomia local molt lligada als ibèrics i la ramaderia.

Julián Navarro acompanyant als visitants per la vinya

La nova carretera ha obert la Sierra del Norte al turisme sevillà. Un turisme que abans tan sols tenia posat els ulls en laSierra de Cádizi el Parc Nacional de Doñana i avui ha vist com les comunicacions terrestres li han posat a l'abast un nou espai verd on passar grans dies d'oci. Ho demostra la quantitat de persones que ens trobem per visitar la bodega Colonias de Galeón. Prop de 30 persones són les que ens hem donat cita a la benzinera de Cazalla de la Sierra per acompanyar a Elena Viguera i Julián Navarro - propietaris de la bodega - fins a les seves vinyes. N'estem segurs que el seu claim no és envà (Bodega Colonias de Galeon, "el vino de Sevilla") i l'utilitzen com una gran campanya de màrqueting.

Elena Viguera explicant alguns detalls del parc natural

De camí a les vinyes recorrem una minsa part del Parc Natural de la Sierra del Norte (700m altitud). Suficient per adonar-se'n de la seva gran riquesa paisatgística. Dels seus sòls sinuosos, on les oliveres es barregen amb les alzines sureres (treballades per l'industria del suro) i els immensos prats de pastura que donen de menjar a ramats d'ovelles i porcs ibèrics. En cap moment perdem de vista el perfil urbà de Cazalla de la Sierra. On hi sobresurten alguns dels seus edificis més singulars: la Cartuja, l'església de Nuestra Sra de la Consolación, el convent de Madre de Dios i el convent de San Francisco. Monuments que són un reflex del important pòsit històric que arrossega aquest poble.

Al fons de l'imatge la casa de la colonia de l'Elena i en Julián

Van ser les enigmàtiques forces energètiques o, potser també com nosaltres, un xic d'atzar el que va portar que, per allà a finals dels 90, l'Elena i en Julián s'establissin aquí per tal de recuperar l'oblidada tradició vitivinícola de Cazalla (1917). L'antiga i, avui, ruïnosa cooperativa n'és un clar exponent d'aquella època gloriosa en que les setanta colònies la proveïen de raïms que, a la vegada, després de la seva elaboració servien per abastir els vins de Jerez, destil.lats, consum de la zona i exportació. De peus a la vinya, en Julián ens explica les particularitats de les Colonias de Galeón. Propietats del govern de l'estat que foren cedides als colons amb l'objectiu de ser cultivades. A dins de la casa de la Colonia, de la seva propietat (la número 40, "el chato Marín"), un se'n fa càrrec de les dures condicions de treball que van patir aquelles persones a principis de segle.

En Julián a la vinya

L'Elena a la bodega

Les vinyes estan assentades sobre sòls de fertilitat escassa, d'origen calcari, també, de pedra pissarra. Ceps que han tingut que arrelar profundament per subsistir, avui (des de 2005), sense aportacions extres d'aigua de reg. Per evitar l'important erosió de les parcel.les (pendents superiors al 15%), per incrementar els nivells de matèria orgànica, per augmentar la biodiversitat, el sòl està cobert d'una capa herbosa espontània. Les pluviometries abundants (per sobre 600mm/anuals) evitent qualsevol factor competencial amb el cep. Viníferes de Chardonnay, Viogner, Cabernet Franc, Cabernet Sauvignon, Merlot, Pinot Noir, Syrah i Tempranillo omplen les 7 hectarees de vinya de Colonias de Galeón. No obstant la predominant de varietats foranies, l'Elena i en Julián ja treballen amb algunes de les varietats autòctones com ara: la Tintilla de Rota. Varietat que ja té el seu propi vi monovarietal (i que vam tenir l'oportunitat de tastar).

Actualment, la bodega disposa de 7 hectàrees de vinya plantades

El fet de trobar-se en ple parc natural (zona protegida) va ser del tot impossible, per l'Elena i en Julián, construir allà la bodega. És així com Colonias de Galeón elabora els seus vins en el polígon industrial de Cazalla de la Sierra. Una bodega d'allò més funcional i prou amplia els permet treballa amb unes bones condicions. Ens parlen de com segueixen al peu de la lletra els principis de l'agricultura ecològica. És aquest el moment en que aprofitem perquè en Julián ens expliqui el compromís de Colonias de Galeón amb l'associació WWF. Per ells (Elena i Julián) no té sentit aplicar una agricultura ecològica i menystenir d'on provenen i com es produeixen aquells materials/productes que utilitzes per la elaboració dels vins. L'importància de la conservació i explotació sostenible dels boscos per extreure'n el suro va ser uns dels factors que van tenir en compte. Per aquest motiu, tots els seus vins fan servir taps de suro certificats per FSC i que segueixen el programa de gestió de boscos de WWF.

Moment en que entrem a la bodega Colonias de Galeón

No hi ha visita sense tast i arriba el moment de remenar la copa. Després d'haver-nos empapat de paisatge i història, la gent té moltes ganes de refrescar-se el paladar. De deixar-se endur pel tast d'uns vins que es troben dins l'I.G.P. Sierra del Norte de Sevilla. El tast es converteix en un moment de festa. Tal i com ha de ser. Tothom s'atreveix a dir-hi la seva. Sense por. Si ens atrevim a dir quina música ens agrada. Si una pel.licula és bona o dolenta i ho argumentem. Perquè no ho podem fer amb un vi? El Petit Ocnos 2012 (Chardonnay) arriba com aquell nen juganer que esvera el lagar. Sense barrica. Però amb treballs sobre lies per donar-li certa complexitat. Té una entrada molt fresca i sedós en boca. L'Ocnos 2013 (Chardonnay i Viogner) és mostra gastronòmic. De molta més greixositat. Criança de 10 mesos en bota de roure francès. Profunditat aromàtica i complexitat en boca. Un vi que (en la seva etiqueta) ret homenatge al poeta Luís Cernuda. Maceració Carbònica 2014 (Cabernet Franc, Merlot i Tempranillo). Un bàlsam de làctics i fruites vermelles. Records minerals i notes de pebre. Un vi que aspira a convertir-se en el beaujolais de Sevilla. Lincesa 2013 (Tintilla de Rota). Un cop fugim de les primeres notes de fumats i torrats, el vi es converteix en fruita, fruita, i més fruita. Tanins molt dolços en boca. De pas llarg. Ens fa salivar i desitgem un nou glop. Un vi que ens va sorprendre. Que vam comprar. I que seguirem tastant ja en calma a casa. Reserva Silente 2009 (Cabernet Franc, Merlot, Syrah i Tempranillo) la seva crinança de 18 mesos en botes de roure francès es mostra d'allò més elegant. Un vi ampli en boca. Llaminer. Tocs de fruites negres, cacao i de certa mineralitat. Tal com diu el seu nom, aquest és un vi per ser begut en moments on el temps hi és sobrer.

El tast va ser una festa que va tenir com a protagonistes els vins de Colonias de Galeón

Marxem de la Sierra del Norte amb records dolços d'amistat amb l'Elena i el Julián, tristos per la pèrdua poc a poc d'un patrimoni de begudes anisades i esperançats per la fantàstica feina que fan des de l'associació WWF per la preservació dels nostres espais naturals. Marxem de la Sierra del Norte amb el desig de tornar-hi ben aviat i de seguir gaudint de la seva trempera!

Tothom va seguir el joc del tast i es deixaven emportar per les sensacions

(Això no acaba aquí. Ben aviat us explicarem els detalls de la resta de dies del viatge...)

Tot just ahir, en el marc del festival Decanta, organitzat per la eno botiga Cal Feru (de Sant Sadurní d'Anoia), vam tenir l'oportunitat de gaudir d'un excel.lent i especial maridatge. Sovint quan utilitzem aquest terme ens ve al cap tastos de diferents begudes i menjars. Aquest cop ha estat una excepció! i la música ha pres el lloc al menjar.

moments del tast

De la mà de Consol Sàenz, periodista de cultura i musica de RNE4, hem escoltat veus femenines i tastat vins i caves d'autor. Un cert grau femení (nom que se li ha donat a aquesta selecció) vol tenir un punt de reivindicació del paper de la dona com amplia consumidora de vi. Així ens ho va explicar la mateixa Consol, que amb aquest tast vol trencar una llançar i fugir dels estereotips de: dona, vins blancs, afruitats i dolcets.

el Guiu va tenir l'oportunitat de conèixer aquella noia que li canta tantes i tantes vegades al cotxe

Us invitem a que ens acompanyeu virtualment en aquest maridatge i us deixeu emportar per unes veus i uns petits records del que vam tastar-hi:

Eclosió 2014 - Celler Alsina Sard à- Rubèn Moris
Un vi que ens apropa a mar com la mateixa cançó almablava, de Franca Masu. Varietats mediterrànies Subirat Parent i Xarel.lo vermell. El pas per àmfora i la lleugera criança amb lies li donen volum i amplitud. Un vi fresc, tocs de salinitat, aromes de fruites blanques i fonoll, per ser begut a mitja tarda en el fluir d'una conversa.

Antistiana 2012 - Celler Mas Comtal - Miquel Medall
L' abellutada veu d'Amparo Sanchez, en la cançó corazón de la realidad, acompanya el tast d'aquest monovarietal de Merlot. Un vi d'intensitat. Tanta com les notes de la mateixa cançó que ens porten records dels vius colors i aromes de Mèxic. Una verema tardana (7 d'octubre) ens aporta una amplitud de fruites en boca. Al fons, notes especiades i dels torrats de la criança. Un vi de personalitat. Tanta o més com la mateixa Amparo.

Spur Brut Reserva - Caves Giró Ribot - Joan Rovira
Un cava que respira pura dolçor i frescor. És pur (d'on li ve el seu nom, Spur). En aquest tot prové de la mateixa vinya. Els sucres afegits que s'utilitzen per l'elaboració del cava venen d'un most de Xarel.lo que ha estat reservat. La mateixa autenticitat que trobem en la jove veu de Núria Graham, the sea in your eyes. El tast? ple de notes que ens transporten en el mateix prat des d'on canta aquesta jove osonenca.

Sadurní Oliver 2013 Brut Nature - Oliver Viticultors - Sadurní Oliver
Aquest tast representa l'inici d'un jove projecte. Una petita barca al mig de la gran mar, la veu delicada de la Dolo Bertran (a cançó del matí encalçat de Salvador Espriu), les notes d'una sabia guitarra que acompanyen (Toni Xuclà). Un cava lleuger, però persistent. De bombolla plenament integrada i fina. Un cava que pot ser l'inici de tot. Com diu el mateix poeta, Espriu, i ressalta l'elaborador, Sadurní, aquest cava vol ser aquell que ens faci perdre en el camí que mai té tornada.

Imperial 2010 Brut Gran Reserva - Caves Llopart - Pere Llopart
Un cava amb records dels seixanta, però amb una imatge totalment renovada. Això és el que ens presenta caves Llopart i Consol Saenz hi troba un paral.lelisme perfecte en The Excitements, hahaha. La veu de Coco Gin Taylor acompanya d'allò més bé la nova imatge del producte estrella de caves Llopart. Elegant i, a la vegada, de bombolla explosiva. Cupatge de les tres varietats clàssiques del cava (Macabeu, Xarello i Parellada). Un clip en blanc i negre, recordant que el cava incorpora entre un 10-15% de vins reserva de la casa. Una copa d'Imperial dona peu a que encetem una gran nit.

Capricis 2012 Brut Nature Reserva - Caves Vilarnau - Eva Plazas
Arriba el toc més seductor de la tarda. Capricis és això, fi, atractiu, enamoradís, elegant, jove,... I The Pepper Pots hi posen la música, good times. Un cava, 100% Xarel.lo, que ha passat er una lleugera criança en botes de castanyer. Glops i música que ens inviten a començar una nit plena de ritme i bons moments.

Els germans Roig (l'Anna i en Xavi) són l'ànima d'aquest jove festival que tot just comença a caminar i al que de ben segur li esperen molts èxits. Una brillant iniciativa on la música i el vi hi flueixen sense límits ni mesura. Aprofiteu per gaudir-ne d'allò més al llarg de tot aquest cap de setmana!!! Per molts anys!!!

l'Anna i en Xavi presentant el tast

Escrivim aquest post, mentre escoltem de fons la música de la Maika Makovski. També, mentre encara ens arriben profundes emocions del dia que vam viure a Can Ràfols dels Caus. Poc a poc us anirem desgranant els motius d'aquest insòlit aparellament. Poc a poc us relatarem un dels tastos més especials que hem viscut. Abans, ens ha fet falta asserenar-nos. Com els vins de Carlos Esteva (propietari de Can Ràfols dels Caus), deixar passar el temps. Esperar que els adjectius i valoracions que us puguem transmetre flueixin, sí! Però mesuradament. Les nostres vides son plenes d'experiències. Recordar-les ens ajuda a reviure-les. Tant debò aconseguim atansar-vos un xic del que vam viure aquell gloriós dia de vins.

imatge exterior del celler

Arribem a Can Ràfols dels Caus (a pocs quilometres d'Avinyó Nou seguint la carretera que porta a Olesa Bonesvalls). El celler dona la benvinguda als que, per aquí, vulguin entrar al Massís del Garraf. Una terra i uns vins que sempre han lluitat per aconseguir un reconeixement diferenciat respecte el gran Penedès: sòls de poca profunditat d'on sobresurt fàcilment la roca mare, d'elevat contingut en calcària (fins al 40%), d'altituds entorn els 500m, en els que hi predominen espècies de plantes aromàtiques i matolls (margalló) i on les restes d'alguns fòssils marins recorden el seu origen.

les vinyes al peu del massís del Garraf

La Rosa Aguado (gerent) i l'Albert Fontanals (responsable de vinyes i enòleg) ens reben a la mateixa porta d'entrada a la masia. Són ells els que ens acompanyaran al llarg del matí i ens explicaran les particularitats d'aquest celler pioner, en molts aspectes, del Penedès. No sense abans situar-nos i conèixer, breument, els orígens de Can Ràfols dels Caus. Una història que es remunta a l'any 1478, en el que s'han trobat els primers documents on es menciona el nom de Caus. Malgrat això, l'origen de la casa és de l'any 992. Algunes pedres que trobem damunt de les portes de la masia indiquen les seves successives ampliacions i canvis arquitectònics. De fet des de que Jacinto Esteva, avi de l'actual propietari, va adquirir-la (1939), en un estat molt precari, les remodelacions i recuperació d'espais han estat constants. Avui, el celler presenta uns espais plenament integrats i harmoniosos amb el paisatge.

La Rosa Aguado i l'Albert Fontanals al centre de l'imatge

Les vinyes de Can Ràfols dels Caus (90 hectàrees) són petites parcel.les que trenen el típic paisatge del massís. A cavall de petites pinedes, alzinars i vegetació baixa. La roca sedimentaria carbonatada (calcaries i dolomites) és un factor determinant en la viticultura aplicada a aquestes terres. Ens trobem, en bona part, conduccions en espatllera. Carlos Esteva fou un pioner en introduir aquest sistema a la zona del Penedès. També ho fou en l'introducció de varietats foranies. Avui, Can Ràfols dels Caus treballa 28 viníferes diferents (4 d'elles experimentals). Aquestes carecaterístiques afegides a d'altres (altitud, orientació, la marinada...) obliguen a l'Albert ha dissenyar actuacions personalitzades sobre cadascuna de les vinyes. Sempre seguint els principis d'una l'agricultura ecològica.

el bosc i les característiques del massís fan que totes les parcel.les siguin de poca superfície

Observem ceps de vergues primes. Clars símptomes de com ha de ser de complicada la vida entre roques i sòls poc profunds. No obstant, en aquelles parcel.les on s'hi han acumulat, amb el pas dels anys, parts d'argiles i, així, la retenció d'aigua és major, Can Ràfols dels Caus ha implantat cobertes vegetals espontànies, per tal d'afavorir a la biodiversitat. En aquest sentit, l'Albert destaca l'importància, també, de les aportacions en matèria orgànica alhora de generar certa estructura en els sòls calcaris de la propietat.

la roca sempre tan present a la vinya

A l'igual que els ceps penetren la roca a la cerca d'aigua. La roca penetra fins l'interior del celler per un retrobament amb el fruit de les seves plantes. La Rosa ens invita a entrar al celler precisament a través de la roca. Les grans dimensions d'aquest espai permeten treballar amb molta comoditat, sota condicions de llum natural i estabilitat de temperatura. Carlos Esteva ha estat sempre capdavanter alhora d'incorporar nous elements en les seves vinificacions. És així com Can Ràfols dels Caus disposa de taula de selecció per vibració, circuit per gravetat, sala de microvinificacions, etc... Poc a poc, aquest celler és, per en Carlos, el somni fet realitat!

la roca penetra fins al mateix celler

Si a banda de tot el que us hem explicat, per alguna cosa es caracteritzen els vins de Can Ràfols dels Caus son per les seves llargues criances i llargues, també, fermentacions espontànies amb llevats indígenes. Carlos Esteva imprimeix personalitat artística en cadascun dels seus vins. De fet, el vi i l'art han estat dos elements indestriables de la seva vida. Les dues grans passions d'aquest home de tarannà discret i, al mateix temps, de virtuts inquietes.

moments de converses amb en Carlos Esteva (foto d'Anna Artís)

El celler respira art i, avui, més que mai! La cantant Maika Makovski ha escollit la sala de criança del celler per promocionar el festival de música i vins Decanta. Així és com li agrada estar a en Carlos: entre copes de vins i envoltat de talent (les cantants Anna Roig, Maika Makovski i el sommelier Xavier Roig). A la cuina de la masia és el lloc on ens trobem tots, on compartim alguna anècdota i on comença el gloriós tast de vins.

un dia ple de grans veus femenines

Arriba el moment en que la Rosa ens convida a omplir de sensacions al que fins ara havien estat paraules i explicacions de tota una feina feta al llarg d'anys. Terraprima 2012 (cupatge amb base Xarel.lo i una punta de Incrocio Manzoni) obre el tast. Un vi que mostra lleugerament les característiques del massís. Molta mediterranietat, fresc i lleuger, tocs cítrics i minerals. Com la marinada, Terraprima és un vi de copes a mitja tarda. Gran Caus Blanc 2011 (cupatge de Xarel.lo, Chenin i Chardonnay) ha estat durant anys un referent quan es parlava dels blancs de Can Ràfols. Un vi intens: poma al forn, tocs de violetes, caramels, lleugeres notes de plantes aromàtiques i olivada. Cremós en boca. Presenta una notable acidesa, el que fa pensar amb la vida que té encara per endavant. Xarel.lo Pairal 2009és un vi per aquells que vulguin anar més enllà d'aquesta varietat. El Pairal prové de la vinya el cirerer (amb ceps de més de seixanta anys) i amb una lleugera criança en bota de castanyer.Tocs de fruits secs i lleugers torrats. fruites blanques. Com la resta, manté una acidesa notable. En boca, voluminós, sí! però amb una frescor intensa. De nou records d'aromàtiques. Un vi de grans virtuts gastronòmiques. La Calma 2011 (Chenin), exquisit! En boca rodo, fi, sedós. Una flor! Un vi per a ser begut en un retrobament on el temps hi sigui sobrer i on les paraules siguin passionals.

la Rosa servint un dels vins tastats

Permeteu-nos fer aquí un petit punt i apart. El vi que ve a continuació és un dels grans motius de la nostra visita a Can Ràfols dels Caus. Tastar-lo és deixar-se endur per una mar de fruits vermells cultivats (cireres, maduixes,...) i silvestres (aranyons,...). També, notes làctiques que el converteixen en un vi molt golós en boca. Gran Caus Rosat 2013 (Merlot) és el gran vi rosat de casa nostra. Tot i que hi trobem petits tocs de xuxes, aquestes, per a res, no emmascaren la seva personalitat. Ens sorpren amb quina força aguanta el pas del temps. Avui, és manté ben viu. Aquest Gran Caus enamorarà als poc bevedors de vi i embriagarà encara més als grans bevedors.

compartir taula, vins, amistats, emocions... ho converteix en un moment únic!

Ja en el tast dels negres de la casa, Pedradura 2006 (Marselan i Petit Verdot), malgrat els seus 9 anys de vida, és lleuger i fresc en boca que presenta notes de fruita vermella madura i xocolata. Una mostra més de lo bé que s'hi troben aquests vins a les mans d'en Carlos: conserven la joventut i creixent en maduresa. Gran Caus Negre 2005 (Cabernet Franc i Sauvignon i Merlot) n'és un altra exemple. Un vi en que les notes de fruites vermelles madures del Pedradura es converteixen en compotes. On creix el caràcter balsàmic i certa mineralitat. Un vi dens en copa, de complexitat alta, de pas profund i que ens porta a viure un nou moment d'intensitat pel qui s'estima el món vi: el tast de Gran Caus Lubis 2001 (Merlot). Repetiria algunes coses de les que ja he dit i les elevaria a la seva màxima potència. Un vi que us conduirà sí o sí a la felicitat. N'estic segur que és això el que busca en Carlos en tots i cadascun dels seus vins. I, avui, certament que amb nosaltres ho ha aconseguit.

Gali prenent algunes notes (foto d'Anna Artís)

Maika Makovski i Carlos Esteva han estat i són vides molt allunyades en molts sentits. Però que, a la vegada, mantenen enormes paralel.lismes entre si: una actitud de vida underground, un estil propi i molt personal, una mirada internacional, passió per la vessant artística ... Us invitem a que en gaudiu. Tant de l'un com de l'altra. I, si podeu, marideu-los!

Una abraçada amics (Carlos, Rosa i Albert) per obrir-nos el cor i aquestes excepcionals botelles!

Moltes són les llegendes que narren l'origen de la tapa. Algunes parlen que el seu origen es remunta a l'època de Alfons X (el savi). Rei a qui se li va detectar una terrible enfermetat que l'obligava a beure, al llarg de tot el dia, petits i continuats glops de vi. - Malaurada la seva sort - . Per tal que l'alcohol no fes estralls en el seu organisme, just abans d'ingerir el vi s'alimentava de petites i variades porcions de menjar. La recuperació fou tal que el monarca va voler que, a partir de llavors, les tabernes de castella servissin una minsa ració de menjar per acompanyar les consumicions. Aquestes es servien justament sobre el got de vi (tapant-lo).

Skyline de Sevilla des de la torre de la Giralda

En fi, sigui quin sigui el seu origen, el nostre propòsit es perdre'ns en una de les grans capitals del tapeo: Sevilla. Submergir-nos en algunes de les seves moltes tasques, fer-nos un lloc en un petit trosset de les seves barres i deixar-nos emportar per la seva cuina i bon tracte. Escollir quines han de ser les parades del nostre viatge per la tapa sevillana és complicat. L'oferta és inabastable. N'estem del tot segurs que ens donaríeu més d'una recomanació. Us invitem a fer-ho i deixar el vostre comentari. Nosaltres, avui, destaquem aquests 3 fantàstics llocs:

Bar Eslava. Aquest petit espai gastronòmic és abanderat de la tapa moderna sevillana. La seva carta ofereix originalitat al visitant i es mostra d'allò més atractiva per començar a tastar des del primer fins l'últim dels seus suggeriments. No obstant això, un, a la seva carta, també hi trobarà les tapes més tradicionals, com ara: croquetes casolanes, fritures varies... Al Bar Eslava, tots els productes són excel.lents i quan aquests són cuinats i presentats en una tapa adquireixen l'harmonia més absoluta. L'elecció és tan complicada i la gana tal, que optem per seguir els bons consells del cambrer. I que Déu el beneeixi! perquè les seves recomanacions ens van transportar fins al celestial món de les millors tapes.

Un cigar per a Bécquer (crep de xocos i tinta calamar). Costelles a la mel. Ou sobre un pa de bolets

Bar La Azotea. El nostre caminar a la cerca de les millors tapes sevillanes té una nova aturada que passa per La Azotea. Tot i que disposa de diferents espais, nosaltres vam fer el tast en el que està proper a l'església de Jesús del Gran Poder (i també molt a prop del Bar Eslava). Plats atractius a la vista, originalitat i bon producte és el que posa damunt la taula la cuina d'aquest restaurant de moda de la capital andalusa. La seva carta variada combina tot tipus de plats i propostes. Per fer des de una petita tapa fins a un dinar complert.

Tartar de salmó. Galtes. Crema de taronja amb gelat de menta i granizat de ginebra

Bodeguita Romero. Per conèixer i tastar les tapes sevillanes de tota la vida, cal acostar-se a casa de Don Pedro Romero i la seva esposa Angeles (a l'Arenal). Aquest va ser el lloc escollit per tastar la pringá, les papas aliñas, la albondiga de choco, i un llarg etc de tapes. L'ambient és molt popular i casolà. En una barra sempre arrebossar de gent, un s'ha d'anar fent el seu lloc per aconseguir un petit espai. L'esforç val la pena! Avui, després de més de 75 anys, Bodeguita Romero segueix sent una parada obligatòria en el peregrinatge de la tapa andalusa.

Mandonguilles de xocos. Bacallà fregit. Galtes

Bé tots sabeu que la bona cuina no és un tret exclusiu de les capitals. A poble un viu d'una manera més intensa la proximitat dels productes cuinats. És quan un identifica cada plat amb un paisatge. Aquell mateix paisatge que acaba de gaudir just abans d'entrar per la porta del restaurant. Cazalla de la Sierra té precisament això! Un paisatge d'una gran bellesa capaç de donar a la cuina els millors fruits de la seva horta, preses ibèriques, formatges, destil.lats, vins... A Cazalla un referent a la cuina és el restaurant Agustina. Espai de tamborets alts i d'ambient modern i, a la vegada, tranquil i relaxat permet gaudir d'una grata experiència gastronòmica. Personalment, ens va fascinar! Tot estava en el seu punt. Exactament aquell en que els aliments es fonen a la boca i ofereixen a qui els tasta un bolcall de contrastos i deliciosos gustos propis de cada producte. Si feu parada a la Sierra del Norte, no deixeu escapa l'oportunitat de gaudir de la cuina d'aquest restaurant.

Carxofes farcides de foie. L'ou de la casa. Pera al vi

Dilluns, en el Mercat del Born, va tenir lloc la trobada Renaissance des Apellations. Personalment, ben poques vegades havia tingut l'oportunitat de gaudir de tants vins lligats a la terra. Diria que va ser una cita de grans amics. Persones que compartim una manera d'entendre la vida. També una manera de beure. Presentant vins excepcionalment naturals. En definitiva, elaboradors, que amb els seus vins, fan feliç a tots aquells qui els tasta.

El mercat del Born va ser un escenari d'allò més adequat pel tast d'aquests vins

Al llarg de cinc hores vaig tastar vins d'allò més especials i singulars. Vins que garanteixen els principis bàsics de la Biodinàmica i un compromís absolut pel concepte de terroir. Objectius compartits per tots els membres del grup La Renaissance des Apellations (fundat l'any 2001 per Nicolas Joly). Avui, constituït per uns 175 viticultors de 13 països diferents.

Ara, destacar alguns dels vins tastats se'm fa molt difícil. Però si que m'agradaria parlar-vos de tres viticultors amb els que vaig gaudir molt. I, de cadascun d'ells, destacar-vos un vi.

Domaine Du Traginer - Languedoc | Roussillion: Jean-François cultiva unes 8 hectàrees de vinya, bàsicament, de Garnatxes i Carinyena. Treballs amb mula sobre les inclinades vinyes (un dels darrers a la zona de Banyuls). Mínima intervenció al celler. Els seus vins, entre Colliure i Banyuls, són plaents. El Marc de Banyuls fi, aromàtic i delicat. Excepcional, Banyuls Ambré. Un vi elaborat amb soleres i de criança superior a 10 anys.

Casa Mouraz - Dao | Dauro | Alentejo | Vinho Verde: Un dels cellers pioners en l'aplicació dels principis de la Biodinàmica a la regió vinícola de Dao. Sara Dionísio ens explica la història del celler i la seva evolució. Com, també, les particularitats dels seus vins on predominen, principalment, les característiques de la parcel.la i no de les varietats en sí. Casa Mouraz Elfa és una bona representació d'això: parcel.la de més de 80 anys, amb 30 varietats diferents i veremada d'una sola vegada. No obstant, Air 2013 i 2011 (Vinho Verde) és el vi que ens sorprèn més. Fresc, divertit, suggerent, atlàntic... Estarem d'acord a que no és un vi excepcional. Però sí del tot necessari el seu tast!

Enric Soler - Penedès: L'Enric és una persona prou coneguda per tots nosaltres. Ell ha sabut com pocs elaborar de manera excepcional la varietat Xarel.lo. Els seus vins en són una bona prova i imprimeixen totes i cadascuna de les particularitats d'aquesta varietat. Dilluns, hi vam tastar els seus tres monovarietals anyada 2013: Nun (Xarel.los de 70 anys sobre sòls que afavoreixen el drenatge), Improvisació (Xarel.los que provenen de diferents parcel.les i assemblatge sobre diferents barriques) i Espenyalluchs (Xarel.los seleccionats de la vinya dels Taus i sotmesos a una vinificació més radical). Un joc pel nostre paladar!

La nostra particular jornada va arribar a la seva fi amb els vins de l'Ester Nin i en Carles Ortiz (Priorat). Fa pocs mesos, ja vam parlar aquí d'ells. Dilluns presentaven i anunciaven algunes de les pròximes novetats del celler. En Carles ens va invitar a tastar les evolucions dels seus vins en àmfora i sense sobre diferents anyades. I ens va fer d'allò més feliços! Per cert, el seu Selma senzillament espectacular. Una delicia reservada sols per a uns quans (els que es poden fer-se amb alguna de les poques botelles que any rera any surten al mercat).

L'Ester i en Carles oferint els seus vins a tastar

Eduardo Galeano deia "la felicitat és un trajecte... no el destí" Jo, dilluns, vaig ser feliç. Vaig tastar vins plens de vida. I vaig començar a fer camí.

Vuit de la tarda. Restaurant Marejol (Vilanova i la Geltrú). Arrenca una vertical del que considero un dels millors Xarel.los que s'han fet a casa nostra, el Pairal de Can Ràfols dels Caus (de la vinya del Cirerer de 0,86 hectàrees i plantada l'any 1948). D'aquells vins que dignifiquen a una terra i que donen arguments de pes de la potencialitat de les varietats autòctones.

Les paraules d'en Ramon Francàs donen el tret de sortida al tast: "l'il.lusió desperta l'obstinació i solament la paciència l'acaba". Personalment, afegiria "El geni, vacil.la, tempteja, ... es cansa. La tenacitat triomfa i es fortifica amb la perseverança". Cites que omplen de valor el treball que ha dut a terme, al llarg de tant anys, en Carlos Esteva. La Rosa Aguado, gerent del celler, així ens ho explica: vins de repòs i llargues criances, plens de complexitat i matisos, interpretacions d'una paisatge, d'una vinya i d'una anyada.

la serie completa de les diferents anyades tastades

Tastem les anyades de 2005 fins a la 2011, amb l'excepció de la 2007 (exclosa de la vertical per la poca quantitat de botelles existents, tan sols 3!).

Pairal 2011: Li resta encara un any llarg per sortir al mercat. Ho mostra la seva marcada acidesa. Es presenta com un vi intens en nas, tens i directe en boca. Fruites, sense ser madures. Lleugeres notes de fusta (de castanyer). Avui, ja molt ben integrades. Climatològicament parlant el 2011 va ser un any càlid, a la vegada que, plujós (700mm). Amb un període de maduració de la verema fresc i sec.

Pairal 2010: Li resten un parell de mesos per entrar al mercat. Guanya en potencial aromàtic. La dificultat de l'anyada li dona complexitat tant en nas com en boca. No obstant, es mostra lleuger a cada glop. Conserva certa acidesa calcaria. Notes d'albercoc, tocs de ginesta i subtils torrats. El 2010 va resultar ser l'any més fresc de la sèrie i, també, el més plujós (740mm). Lo qual va representar importants problemes de malalties al llarg de la campanya i que, finalment, tan sols fossin 800 botelles les que sortissin a mercat. Una anyada extrema!

Pairal 2009: L'anyada que actualment està al mercat. En nas és una joia. Explosió de fruita madura, anisats, notes de mel. En boca, mostra la mineralitat de la roca del massís. Un vi que no presenta arestes, equilibrat i rodo. Una anyada de Pairal per recordar. El 2009 va ser un any ideal. Càlid i de pluviometria mitjana (500mm). Pluges ben caigudes i en els millors mesos, abril i juliol.

Pairal 2008: Presenta tocs de reduït a copa parada que amb el temps tendeixen a disminuir. Presenta algunes similituds amb l'anyada 2010. Apagat aromàticament. Mostra certes notes cítriques i d'aromàtiques. El 2008 es va comportar com un any molt fresc. Destaca un hivern i tardor càlides i una primavera i estiu molt fresques. El maig i juny van ser dos mesos molt plujosos.

Pairal 2006: La millor copa de la nit. Presenta l'elegància, la maduresa i la fortalesa dels grans vins. Elegant, en el seu equilibri i complexitat. Capaç de seduir-nos a la primera flairada, al primer glop. Madur, en les notes d'envelliment que mostra d'oxidació, hidrocarburs i torrats. Mostrant-se licorós en boca. Fort i jove, tret resultat de l'acidesa del massís del Garraf. Un vi que fa gran la Xarel.lo! El 2006 va ser una anyada molt càlida. La menys plujosa de la sèrie (350mm). Un any en que les plantes van patir per donar els seus fruits.

Pairal 2005: Al límit. Un vi que mostra l'evolució de la Xarel.lo. Notes de molta maduresa, pansa, hidrocarbur, caramel, ametlla amarga. On hi predominen els terciaris (de l'envelliment). Molt llarg en boca. Un vi que continua sorprenent-me la seva capacitat per conservar aquesta acidesa que els manté tan vius. Climatològicament, el 2005 va tenir un agost i setembre freds. En particular, el setembre va ser molt plujós. A grans trets va ser una anyada fresca i de poca pluviometria. Especialment, abans de la brotació del cep.

les sis copes de diferents anyades

Una tast que no sé si qualificar-lo d'històric. Però que sense cap mena de dubte va ser molt especial per a mi. Conèixer la terra, en el meu cas on vaig néixer, significa, també, conèixer els fruits que dona aquesta. A la vegada, com són capaços aquests mateixos fruits d'expressar-se al llarg de les diferents anyades. Conèixer i entendre aquestes complexitats ens ajuda a créixer personalment. I, així ho vaig viure, aquella tarda la meva persona va madurar un xic més. Vaig conèixer un xic més la meva terra de la mà del Pairal de Can Ràfols dels Caus.

De cor, gràcies Rosa i la resta d'amics de Can Ràfols dels Caus.

moment del tast vertical

Envoltats de tota mena de luxes i glamour (a Hotel Majèstic de Barcelona) tastem els vins de la DO Jerez-Xerès-Sherry. Vins que arrosseguen un important pòsit de tradició vitivinícola. Vins de tal diversitat que requereix submergir-s'hi de ple i recorre de punta a punta els tres vèrtexs del triangle que conforma aquesta important denominació d'origen (Jerez de la Frontera, Puerto de Santa Maria i Sanlúcar de Barrameda). Vins únics al món que han volgut mostrar-se a la capital catalana.

la taula de William & Humbert una de les més visitades

És així com, dilluns passat vam tenir l'oportunitat de tastar: finos, manzanillas, amontillados, olorosos, palo cortados, creams, pale creams, pedros ximénez i brandies. Un espectacle sensorial que calia prendre-s'ho amb calma. La mateixa calma i repòs que necessita la seva elaboració a través del sistema de criaderes i soleres. Niña Pastori deia, en la seva cançó "amores y besos", que els anys són els fills del temps. Personalment, afegiria que els vins de Jerez en són els nets (del temps).

Tres (curtes) hores d'on en destacaria quatre (grans) tastos...

El Marismeño (Romate): Un fino procedent de la varietat Palomino. Raïm que s'utilitza en gairebé totes les elaboracions de vins secs de Jerez. És penetrant i tens. Salí i amb algun toc d'ametlló i flors. Un fino disposat a robar el cor del qui el tasta.

El Tresillo 1874 (Emilio Hidalgo): Un amontillado lleugerament envellit seguint el sistema de soleres des de l'any 1874. Un vi que presenta un equilibri perfecte entre records d'un amontillado jove (infusions de flors blanques) i les notes de l'envelliment (fruits secs i lleugers tabacs). Molt elegant i delicat en boca.

As you like it (William & Humbert): És tracta d'un blend (mescla) d'un amontillado envellit i most concentrat rectificat i deixat reposar novament. Amb el que s'aconsegueix un producte similar a un cream. Presenta notes de caramel, de sucre cremat, lleugers torrats i cítrics. És sorprenentment fresc i delicat. De llarg i persistent pas en boca. 37,5cl d'un nèctar celestial reservat a uns quants.

Pedro Ximénez VOS (Tradición): Un vi elaborat a partir de la Pedro Ximénez pasificada i envellida 20 anys amb el sistema de soleres. La seva frescor ens va enamorar. És un vi dens i ple d'aromes i gustos a caramel, panses, mel, cafè, i torrats? sí! Però, a la vegada, és tan fresc i lleuger que captiva el paladar de om des del primer glop.

Aquesta és una terra afortunada. De patrimoni (de soleres) envejable. Que ofereix vins seductors. Vins que mereixen la pena ser tastats i gaudits per tots vosaltres. Salut! .

Vins amb memòria

el centenari de Jané Ventura

Amb la mirada posada a Montserrat

Sender Aguas Tuertas - Ibón Estanés

verema al pastelero

la sensibilitat de l'artista

34è Concurs de Tastavins de la Ràpita

Tasta Porrera

Trepitjant fort

le châteaux de Can Bas

top five gastronòmic

El professor del vi

Sumoll, Sumoi, Chimoi, Saumoll, Ximoy, Xemoll

el vi de sevilla

un cert grau femení

man of talent

de tapes a sevilla i un tast a cazalla

be happy

Vertical de Xarel.lo Pairal

sherry festival