A Ca l'Enric hi arribem amb la motxilla buida. Tal com aquell que comença a llegir un llibre sense abans haver-se mirat la sinopsis o ni tan sols haver mantingut una conversa -res... ni de quatre paraules- amb el seu llibreter de capçalera. De no haver-ho fet així hauríem sabut que Ca l'Enric es troba en l'univers Michelin, que compta amb un bon feix d'excel.lents crítiques de reconeguts gastrònoms i infinits comentaris a la xarxa que es deleixen per asseure's a alguna de les seves taules. Però no!... Innocents de nosaltres pensàvem que "només" havíem anat per dinar-hi.I obrim les portes de Ca l'Enric... Confirmada la reserva, apareix Joan Junca, un dels tres germans responsables de la direcció del restaurant, qui ens invita a conèixer els diferents espais de Ca l'Enric. Visita obligatòria és la bodega i la cuina. Llocs per on passen les decisions més importants del dia a dia. Tot i la seva modernitat, en quan al disseny, sorprèn les portes b/velles que han conservat per donar entrada a la bodega i ajuden a cuidar la seva delicada atmosfera. Les mateixes que creen una màgia especial quan Joan les obre i ens explica, de forma breu, l'historia de la família i de Ca l'Enric a través de l'original lampara que penja del sostre. Inevitablement la nostra mirada fuig cap als botellers, els que estan plens de referències conegudes i d'altres, algunes, que no tant. De mentres, en Joan ens explica alguna anècdota que ens fa percebre el seu elevadíssim nivell de cultura gastronòmica. I entrem a la cuina... on saludem amb la mirada l'Isabel i en Jordi, germans d'en Joan Junca. La feina és intensa i és a la cuina, precisament, on es palpa més el va i ve del servei.Aquelles gairebé tres hores de dinar -tempus fugit- les recordarem, per anys que passin, com un dels plaers més grans que hem viscut mai, fins avui, al voltant d'una taula. No exagerem gens ni mica! Els germans Junca, i tot el seu equip, van posar-nos al plat una cuina d'altíssim nivell, un seguit de presentacions fantasioses i d'allò més imaginatives i una harmonització i originalitat en quan a vins que van engrandir el concepte maridatge. I tot va començar amb els aperitius acompanyats de l'escumós La Balma -brut nature reserva- del celler Mas Bertran (Penedès).Gratinat de macarrons.Bacallà amb el cruixent de la seva cotna. Niu de guatlla (tacoyaki). Coca de vidre.Paté de pollastre amb el cruixent de la seva pell.![]() |
Carbó de la vall de Bianya. |
i... (per refrescar de la força del picant de la sala)... Dry tomatini.I després dels aperitius... la proposta de plats.Tàrtar de vaca (macerat) amb sotabosc de primavera i manzanilla en rama Solear 2016 del celler Barbadillo (Jerez).L'hort de les mulleres i Flor de Muga 2016 del celler Muga (Rioja).Suquet de riu i Pansa blanca (sense sulfits) 2014 del celler Raventós d'Alella (Alella).Cocotxes de lluç i Giallo 2015 del celler Shobbrook Wines (Barossa Valley).Taco de pollastre de pagès amb espardenya i Gies 2016 del celler Rodrigo Méndez (Rias Baixas).
Costella de xai i una garnatxa jove de la Serra de Pals (Empordà).
Llanut (formatge de la vall) i Guelbenzu EVO 2003 del celler Guelbenzu (Ribera del Queiles).Pastanagues de l'hort dolç i Vinoceros muscat 2016 (Languedoc-Roussillon).Nata amb maduixes.Les tres llets i Perfum de Pansa blanca 2013 verema tardana del celler Raventós d'Alella (Alella).La terra.El volcà en erupció -que ens vam deixar de fotografiar- va posar el punt i final a aquest dinar memorable. Alain Senderens, a Le vin et le table, parlava que els maridatges entre vi i menjar no són mai definitius. Brindem, doncs, perquè sigui així i ben aviat ens puguem emocionar, de nou, tant com ho vam fer, fa un parell de setmanes, a la taula dels germans Junca.
