D'ella se n'ha escrit i parlat molt. La seva manera de viure la vida és inspiradora per a molts. Un somriure per bandera i un pou immens d'il.lusió per tot allò que fa. Ella és una font d'energia per aquells que l'envolten. Els seus vins respiren d'aquesta actitud: inquiets quan són joves, reflexius quan és el moment, tenint cura de la terra com de la mare cap al seu fill, intensos i aventurers preparats per descobrir nous camins i noves anyades,... Copa en mà i glop a glop segur que sou capaços de descobrir petits bocins del seu petit món. La Sara Pérez és capaç de transmetre emocions i passió com pocs. I, avui, estem d'allò més contents per tenir-la de nou entre nosaltres...
Les vacances de la Sara seran a...
Quatretondeta, un micro poble alacantí de secà i de muntanya, amb un paisatge fascinant, compartint moments amb la família, amics, comunitat i revivint (molta) infància, costums i tradicions. Retrobant-me.
Allà hi beuràs...
Un Almoroig del 2004! (i molts d'altres...).
hi menjaràs...
Amficòs i sang fregida...! Arròs amb conill, pebreres farcides...
hi llegiràs...
Jardinosofíade Santiago Beruete.
i hi escoltaràs...
"A la vida" interpretat per Maria Arnal i Marcel Bagés.
De la Sara en diuen...
que és "entusiasta, curiosa, emprenedora, natural, autèntica..." (R.Troyano). D'altres es declaren "ferms devots dels seus vins" per acabar suplicant que algú us presenti en persona (J.Gómez Pallarès). Recentment, Josep Roca i Imma Puig han escrit "la passió la desborda, la seva emoció s'encomana, i les visites dels seus col.legues són una font d'aprenentatge". També nosaltres n'hem parlat com "La Sara ens embolcalla i ens fa sentir la passió que sent pel vi. Els seus gestos. les seves mans. La seva mirada. Una motivació infinita per tot allò que sent i viu. Com l'artista quan ens mostra la seva obra i ens emociona. (poesia líquida)."
Que té aquesta Sara?
Tinc amics i coneguts que són grans persones, a qui respecto profundament i admiro amb entusiasme i que permeten que expressi allò que m'emociona sense sentir-me jutjada. Cultivo relacions recíproques i agraeixo, cada dia, ser capaç de rebre tant de tots ells i elles.
Un adjectiu que li agradaria (a la Sara) i que mai li han donat als seus vins...
(No! Això nooooo!) Jo faig vi per ser begut, compartit i ser escoltat des de la intuïció. Per provocar, per emocionar, per viatjar, ...
Que li falta al vi (de casa nostra)? Si no és que li sobri quelcom...
(Uiiixxx....) segur que li falta o li sobra? Jo intento caminar, però no tinc clar quina és la direcció que prenc..., i caic i m'aixeco, i torno enrere i em bifurco i m'expandeixo... i quan em desprenc de tot no em sobra res, només la sensació de que em falta tant!!!...
La Sara es penja l'etiqueta d'enoturista quan visita un celler?
(aiiiii.... no m'agraden les etiquetes) Quan visito un altra celler, faig una respiració profunda, intento deixar tot el coneixement a la porta, i obro els ulls, el cor i la boca. I cap a dins! ... Visitar altres cellers (és per a mi) una font inesgotable de d'inspiració, d'amics, d'intercanvi, d'aprenentatge, de provocació, de desig, de somni...
Que té Galicia?
Paisatge, aigua, pissarra, promeses de terres llunyanes, cants de sirena, pluja, varietats tradicionals desconegudes, humitat, amics, reptes, murs de pedra seca, connexions ancestrals, ..., (per cert, he dit aigua?).
Els Irreductibles?
Els he viscut i me'ls he quedat (en el cor). Aquests moments són meus!... i els revisc i els comparteixo amb el René tantes vegades com volem.
Les xarxes socials, els blogs,... com veu la Sara tot aquest món digital?
(Bestial!!!!) M'encanta! Em sembla una eina d'allò més potent. (Però) Ho segueixo des de les converses amb la gent. Des d'un format més tradicional. Jo sóc de llapis i paper. Tot allò que té a veure amb les connexions a internet, pantalles, xarxes i de més... se m'espatlla. Però està clar que és el canal de comunicació actual i per tant transcendeix de la vida quotidiana i en parlem... la freqüència i la intensitat depèn de cadascú. Afortunadament, al Priorat no sempre tens cobertura i disposes de molts moments al dia que estàs tu i el paisatge. (aquesta comunicació mai s'espatlla).
Els més joves s'atansaran al vi...
Si el vi és a taula cada dia. Si forma part de la nostra manera d'entendre el món. Si nosaltres respectem i els respectem. Si donem espai i temps. Si amb el vi som capaços d'emocionar-nos. I si, finalment, ens comuniquem amb el seu llenguatge.
En aquest sentit, com afronta la Sara l'educació dels seus fills en relació al món del vi...
No tinc cap paper especial més que el de ser mare i compartir amb ells tot allò que m'apassiona. Acompanyar-los en la descoberta d'ells mateixos i del món en el que la natura i el vi hi tenen un paper molt important. I, ells, ja decidiran si en el seu món d'adults el vi és tan present com ho ha estat en el seu món d'infants.
Li proposem maridar persones amb un vi. Si les persones escollides fossin...
Piere Overnoy...Mas d'en Ferran d'en Pigat 1999 de Cims de Porrera.
Álvaro Palacios...Sydre Argelette d'Eric Bordelet.
Joan Roca... Camí de Pesseroles de Mas Martinet.
Amb el teu pare (Josep Lluís Pérez)... La Tâche 1999.
De totes aquelles persones que has conegut (en el món del vi)...
Una mirada...Les deRené Barbier jr. i Jose María Vicente.
Unes mans... Les de Elisabetta Foradori i María José López de Heredia.
Una veu... Les de Joan Solé i Josep Roca.
El darrer vi que hagi emocionat a la Sara...
Albillo Criollo 2016 (de la tina!) de la Vicky Torres (La Palma).
El seu proper tren...
Jo vaig a peu.
Les vacances de la Sara seran a...
Quatretondeta, un micro poble alacantí de secà i de muntanya, amb un paisatge fascinant, compartint moments amb la família, amics, comunitat i revivint (molta) infància, costums i tradicions. Retrobant-me.
Allà hi beuràs...
Un Almoroig del 2004! (i molts d'altres...).
hi menjaràs...
Amficòs i sang fregida...! Arròs amb conill, pebreres farcides...
hi llegiràs...
Jardinosofíade Santiago Beruete.
i hi escoltaràs...
"A la vida" interpretat per Maria Arnal i Marcel Bagés.
 |
que és "entusiasta, curiosa, emprenedora, natural, autèntica..." (R.Troyano). D'altres es declaren "ferms devots dels seus vins" per acabar suplicant que algú us presenti en persona (J.Gómez Pallarès). Recentment, Josep Roca i Imma Puig han escrit "la passió la desborda, la seva emoció s'encomana, i les visites dels seus col.legues són una font d'aprenentatge". També nosaltres n'hem parlat com "La Sara ens embolcalla i ens fa sentir la passió que sent pel vi. Els seus gestos. les seves mans. La seva mirada. Una motivació infinita per tot allò que sent i viu. Com l'artista quan ens mostra la seva obra i ens emociona. (poesia líquida)."
Que té aquesta Sara?
Tinc amics i coneguts que són grans persones, a qui respecto profundament i admiro amb entusiasme i que permeten que expressi allò que m'emociona sense sentir-me jutjada. Cultivo relacions recíproques i agraeixo, cada dia, ser capaç de rebre tant de tots ells i elles.
Un adjectiu que li agradaria (a la Sara) i que mai li han donat als seus vins...
(No! Això nooooo!) Jo faig vi per ser begut, compartit i ser escoltat des de la intuïció. Per provocar, per emocionar, per viatjar, ...
Que li falta al vi (de casa nostra)? Si no és que li sobri quelcom...
(Uiiixxx....) segur que li falta o li sobra? Jo intento caminar, però no tinc clar quina és la direcció que prenc..., i caic i m'aixeco, i torno enrere i em bifurco i m'expandeixo... i quan em desprenc de tot no em sobra res, només la sensació de que em falta tant!!!...
La Sara es penja l'etiqueta d'enoturista quan visita un celler?
(aiiiii.... no m'agraden les etiquetes) Quan visito un altra celler, faig una respiració profunda, intento deixar tot el coneixement a la porta, i obro els ulls, el cor i la boca. I cap a dins! ... Visitar altres cellers (és per a mi) una font inesgotable de d'inspiració, d'amics, d'intercanvi, d'aprenentatge, de provocació, de desig, de somni...
Que té Galicia?
Paisatge, aigua, pissarra, promeses de terres llunyanes, cants de sirena, pluja, varietats tradicionals desconegudes, humitat, amics, reptes, murs de pedra seca, connexions ancestrals, ..., (per cert, he dit aigua?).
Els Irreductibles?
Els he viscut i me'ls he quedat (en el cor). Aquests moments són meus!... i els revisc i els comparteixo amb el René tantes vegades com volem.
Les xarxes socials, els blogs,... com veu la Sara tot aquest món digital?
(Bestial!!!!) M'encanta! Em sembla una eina d'allò més potent. (Però) Ho segueixo des de les converses amb la gent. Des d'un format més tradicional. Jo sóc de llapis i paper. Tot allò que té a veure amb les connexions a internet, pantalles, xarxes i de més... se m'espatlla. Però està clar que és el canal de comunicació actual i per tant transcendeix de la vida quotidiana i en parlem... la freqüència i la intensitat depèn de cadascú. Afortunadament, al Priorat no sempre tens cobertura i disposes de molts moments al dia que estàs tu i el paisatge. (aquesta comunicació mai s'espatlla).
Els més joves s'atansaran al vi...
Si el vi és a taula cada dia. Si forma part de la nostra manera d'entendre el món. Si nosaltres respectem i els respectem. Si donem espai i temps. Si amb el vi som capaços d'emocionar-nos. I si, finalment, ens comuniquem amb el seu llenguatge.
En aquest sentit, com afronta la Sara l'educació dels seus fills en relació al món del vi...
No tinc cap paper especial més que el de ser mare i compartir amb ells tot allò que m'apassiona. Acompanyar-los en la descoberta d'ells mateixos i del món en el que la natura i el vi hi tenen un paper molt important. I, ells, ja decidiran si en el seu món d'adults el vi és tan present com ho ha estat en el seu món d'infants.
Li proposem maridar persones amb un vi. Si les persones escollides fossin...
Piere Overnoy...Mas d'en Ferran d'en Pigat 1999 de Cims de Porrera.
Álvaro Palacios...Sydre Argelette d'Eric Bordelet.
Joan Roca... Camí de Pesseroles de Mas Martinet.
Amb el teu pare (Josep Lluís Pérez)... La Tâche 1999.
De totes aquelles persones que has conegut (en el món del vi)...
Una mirada...Les deRené Barbier jr. i Jose María Vicente.
Unes mans... Les de Elisabetta Foradori i María José López de Heredia.
Una veu... Les de Joan Solé i Josep Roca.
El darrer vi que hagi emocionat a la Sara...
Albillo Criollo 2016 (de la tina!) de la Vicky Torres (La Palma).
El seu proper tren...
Jo vaig a peu.
 |