la grandesa de lo petit

Les persones de les quals us parlarem treballen amb pocs números: pocs ceps, pocs raïms i, encara, menys vi. Però això no treu ni un sol bri de la grandesa que respira el seu petit projecte, Balmaprat. Els ulls de la Mayte i l'entusiasme de Josico (com el coneixen els seus amics de Porrera) ens van enamorar el mateix dia que els varem conèixer. Tenim moltes ganes de fer-vos arribar una mica de la màgia d'aquell moment.

moment de la visita ja en el celler de Balmaprat

És mitja tarda a la plaça de Catalunya de Porrera. La remor del Cortiella (riu que té el seu pas per població) es fa notar entre el cant de quatre ocells. Respirem vi des de que ens hem llevat: esmorzar de forquilla a l'Hostal Sport, visita aJoan d'Anguera (celler del que us parlarem aviat) i dinar a la Cooperativa de Porrera (que afegirem, també, a la nostra llista de restaurants). I ho compartim amb grans amics la Gemma i el Marcos de Gastrono_vi i l'Eli i l'Ivan del Racimo al Paladar. La suma de tot plegat garanteix l'èxit del maridatge, al qual tan sols li resta posar-li la cirereta (i quina cirereta!).

el grup ben tip al restaurant la Cooperativa de Porrera

L'Eli i l'Ivan són qui ens presenten la Mayte i el Josico. També gràcies a ells (Racimo al Paladar) fa uns mesos vàrem tenir l'oportunitat (i diria que el privilegi) de descobrir i tastar un dels dos vins de Balmaprat, el Dempeus selecció 2009.

perfil del sòl de la Balma

La visita comença amb una petita excursió. Enfilem un tram de carretera a la sortida de Porrera. La que en pocs minuts ens porta a la vinya laBalma. Allà resisteixen al pas dels anys, de les tempestes, dels anar i venir de persones,... uns ceps centenaris de carinyena. Diria que la Balma és la nineta dels ulls de la Mayte i el Josico. Quan ells parlen d'ella ens transmeten valors, estima, vivències, arrels,... No pot ser d'altra manera quan ens expliquen amb el carinyo que tracten a cadascuna de les plantes que allà hi viuen. La Balma, just un jornal de terra, és un dels més grans tresors vitícoles de Porrera.

la Balma, patrimoni vitícola del Priorat

Quan, l'any 2008, la Mayte i el Josico engeguen el projecte Balmaprat decideixen recuperar la vinya de la família, que fins llavors servia per elaborar part del vi Cims de Porrera. També aposten, en un principi, per la col.laboració i assessorament extern de l'Adrià Pérez, tercera ànima del projecte. I, finalment, el darrer pas, recuperar el celler d'una casa de la família situada al bell mig de Porrera. La combinació d'aquests elements, la passió i l'entusiasme del Josico i l'enyorança d'uns temps de la Mayte (en que la família vivia de la terra) han fet que Balmaprat sigui tota una realitat.

moment robat de la conversa entre el Josico i l'Ivan

Passaríem tota la tarda davant d'aquells ceps centenaris imaginant-nos tot el que deuen haver vist. Tot el que deuen haver fet gaudir als qui han tastat aquesta carinyena. Però la tarda és curta, el temps just i la casa d'uns servidors a unes quantes desenes de quilòmetres de Porrera. Així que marxem de la Balma per anar camí al celler. Moment que parlem amb la Mayte d'on ve i cap on va Balmaprat. Ella, filla de Porrera i dona de números, sap bé l'esforç i sacrifici que comporta viure de la terra. La producció no arriba ni de bon tros a les 2000 botelles (entre Dempeus i Dempeus selecció) i per això, ella sap, que cal caminar poc a poc i ser en tot moment conscient dels riscos que comporta créixer. La dimensió actual els permet molt bé conèixer a tots els clients i, de veritat us dic, que els clients, també, estem molt contents de tenir aquesta relació tan de tu a tu amb ells. Això ens permet foragitar els esnobismes més rancis del món del vi.

Si de la vinya la Balma parléssim d'unitats, en el celler només podríem arribar a decimals. En un espai ínfim, però amb tot allò imprescindible per elaborar un vi, és on té lloc el darrer pas de l'elaboració dels vins de Balmaprat. Sino fos per la zona de criança dels vins (que ens transporta a d'altres temps: terra de llicorella, objectes antics de decoració,...) parlaríem d'una bodega que fa vins de garatge.

la bodega de Balmaprat ens fa tornar un xic al passat

La criança dels seus vins sempre es realitza en botes a partir de segon any. La Mayte i el Josico volen evitar de totes la pesadesa de la fusta i cerquen subtileses i un relat que només provingui de la vinya. I de veritat us dic que ho aconsegueixen! Per fer boca comencem el tast amb el Dempeus. Un vi que prové del cupatge de garnatxa, carinyena, syrah, merlot i cabernet sauvignon. L'excés de varietats ens presenta un vi de poca personalitat, però molt rodó en tot el seu conjunt. Amable en el tast i persistent en boca és un vi molt digne. El Dempeus ens enamora per la seva qualitat i encara més pel seu preu. Buidem copes! perquè arriba el moment de tastar el Dempeus selecció, la carinyena centenària de la Balma (250 botelles/anyada). L'anyada 2010, just embotellada, està pendent de sortir al mercat. Pel contrari, la 2009, ja fa un any que corre per tendes especialitzades. La Mayte i el Josico ens inviten al tast de les dues anyades. Un veritable plaer! El Dempeus selecció és un vi expressiu de cada anyada on hi trobareu reflexades les particularitats del 2009 (mitjanament sec i càlid) i del 2010 (fresc i plujós). Cada glop ens certifica que estem davant d'una de les millors carinyenes que podem tastar a casa nostra. Un vi autèntic de finca. Un vi que neix d'una passió per una terra (La Balma de Porrera). De tot cor us dic que en el pot petit hi ha la bona confitura (aquesta vegada amb regust de carinyena).

detall dels objectes que trobem al celler

Tanquem el maleter del cotxe amb un xic de la Balma en format botella. Tornem a casa amb la certesa d'haver viscut un dia de molta màgia.   

Que aquest post serveixi d'agraïment a la Mayte i al Josico per obrir-nos les portes de casa seva i tractar-nos com un més de la família. I a l'Eli i l'Ivan (Racimo al Paladar) per les seves recomanacions i els seus vins que han volgut compartir amb nosaltres.