Perduts al bell mig de la muntanya de
Font-Rubí. Així és com comença el nostre dia. Preguntem per aquí, mirem el GPS per allà, la intuïció ens diu que a la tercera anirà a la vençuda i que arribarem al nostre cobdiciat destí. Perdre'ns a la muntanya no ens dol quan ens acompanyen aquestes fantàstiques vistes del Penedès (llàstima del dia que s'aixeca un xic tapat). Enfilem el camí encertat: argila, peces ceràmiques, tortugades, rajoles,... i topem amb la casa d'en
Carles Llarch. I, de cop, ens envaeix el silenci i la sensació d'una agradable calma.
![]() |
| paisatge que veu a diari el Carles des del seu taller |
El Carles, de professió ceramista, ens apareix d'entre el bosc que envolta la seva masia i taller. Si per ell fos hi passaria llargues temporades. La terra l'apassiona i n'ha fet la seva professió (des de fa ja més de vint-i-cinc anys). Allunyat del concepte artista, el Carles, per damunt de tot, es considera un professional de la ceràmica. Els usos de la ceràmica són ben diversos i estesos en les nostres vides quotidianes. De fet és per això que avui visitem al Carles, una de les persones que han estat capaces de reintroduir la ceràmica al món del vi.
![]() |
| una mimosa cobreix bona part del taller |
Des del minut cero, la conversa flueix. La facilitat de paraula del Carles ens sorprèn gratament. Una persona molt crítica amb la seva professió (que pensa que està més centrada en com fer una peça artística i que en el propi material ceràmic). Però, a la vegada, amb unes mans molt constructives (que contínuament estan cercant les virtuts de les terres argiloses). Poc a poc, desgrana el procés que té lloc en el seu petit taller: tot comença al camp, seleccionant les argiles més bones per ser treballades (més del vuitanta per cent de les terres que treballa se les prepara ell mateix). Segurament aquest primer contacte tan directe amb la terra que treballarà fa que encara conegui més les propietats del material i de la peça que tindrà entre mans. Escollida i extreta la terra passarà uns dos anys en repòs. Les glaçades de l'hivern li seran molt favorables (aconseguint obrir i airejar la terra). Els darrers processos més mecànics (desmenuçador, curró, molí,...) acabaran de preparar un material òptim perquè pugui ser tornejat al taller. I, finalment, el forn que, a temperatures de treball sobre els 1000-1300 ºC, acabarà per coure i donar-li solidesa a la peça ceràmica.
![]() |
| apassionadament el Carles ens explica el seu treball |
![]() |
| el torn des d'on treballa cada dia en Carles |
Tres anys ja fa que el Carles produeix àmfores per a viticultors i cellers.
Recaredo,
Heretat de Mont-Rubí,
Sicus,
Parés Baltà,
Ton Rimbau,
Mas Candí,
Jelipins... són alguns dels noms que ja han passat pel seu taller. Cada peça és totalment personalitzada i a través d'encàrrec. Abans de posar-se a la feina, en Carles necessita conèixer el viticultor/enòleg, el tipus de vi que elabora i pensar en com i de quina manera la seva ceràmica pot ajudar a la bodega.
![]() |
| al fons de la imatge una de les tines recent treta del forn |
Avui per avui, en Carles produeix àmfores a partir de tres materials prou diferents. Un primer, a partir de terres vermelles, amb elevats continguts d'
òxid de ferro (terres de color més clar amb diferents continguts de carbonats càlcics) capaces de transferir als vins certa mineralitat i consistència. Un altre, amb terres recobertes de
ceres d'abella o esmaltades amb esmalts ceràmics que, segons el seu gruix, pot limitar l'oxigenació i envelliment dels vins. I, finalment, un tercer material obtingut a partir d'un procés de
gresificació que actuarà de manera totalment neutra respecte el vi. Aquest darrer material, a més, té la característica que actua de filtre i, per tant, augmentant la concentració d'essències del nostre vi.
![]() |
| en Carles mostrant-nos alguna de les característiques de les seves àmfores |
El cap d'en Carles és un pou a vessar d'idees on totes elles tenen en comú la ceràmica. Ens ensenya unes àmfores amb un sistema de refrigeració (semblant a una camisa de fred), unes botelles ceràmiques sobre les que realitza proves i fa un seguiment de l'evolució dels vins, unes tines elaborades amb la mateixa terra de la parcel.la
(el raïm que ve de la terra es transforma en vi en la mateixa terra que li dona la vida)... sap que això ha fet tan sols que començar i pensa que les possibilitats de la ceràmica en el sector alimentari són infinites.
![]() |
| una de les botelles gresificades per dins |
Acabem el matí i la visita conversant a la taula de casa seva. Ens hi acompanya el
Durona (parellada) d'Heretat de Mont-Rubí: un vi criat (sobre mares) al llarg de tres mesos en les àmfores d'en Carles i on hi trobem una parellada molt arrodonida, neta i sense excessiva contaminació, untuosa i amb un equilibri que fa molt agradable el seu pas en boca. Un vi que cerca la puresa d'una varietat.
![]() |
| instant de la conversa i entre copes de vins |
Ens acomiadem d'en Carles, però amb el desig de retrobar-nos de nou per seguir parlant d'argiles i vins (i perquè no també... de política, dels nostres boscos, d'agricultura, etc...). Una abraçada amic!
